Resultats de la cerca

El sector de l’esquerra comprèn els vessants meridionals de la Tartera 1 790 m alt, divisòria amb la vall de Noedes, drenats per diversos torrents, entre els quals el dels Rocs Llisos el sector de la dreta del riu comprèn els cursos baixos de la vall Marçana i de la vall Llobera i arriba fins al serrat de les Garberes 903 m alt, límit amb la vall de Fullà El sector meridional del terme i els vessants de la Tartera on hi ha un refugi forestal són coberts de bosc La superfície agrícola es limita a 115 ha els arbres fruiters ocupen 23 ha 12 de pomeres, 10 d’albercoquers…

És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…

La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan segle IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer art romànic els…

Originàriament, sembla vinculada a la creació pel frare mercedari Gilabert Jofré 1409 d’un hospital de folls, per ajudar el qual fou constituïda la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desemparats 1414 Aquesta confraria, a més d’atendre les necessitats de l’asil, s’ocupà particularment d’assistir els condemnats a mort i, en general, d’enterrar els difunts indigents o sense família ajusticiats, nàufrags, prostitutes, i també d’altres formes de beneficiència dotar donzelles òrfenes, etc Fins a la darreria del s XVI, celebrà, el dia de Sant Macià, una cerimònia religiosa que…

És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10 Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques La configuració del pati…

Situació Aspecte exterior d’aquesta església, molt transformada i ampliada posteriorment ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és adossada a la casa dels Móra, actual castell de Cabrera Les claus, les té el mossèn de Vallbona d’Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Cabrera Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals encara conserva en l’actualitat El terme de Cabrera es documenta a partir de l’any 995, quan Ansaló i la seva muller Fremina vengueren a Guiteza i a la seva muller Amalvua cases amb…

El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal Hispanoamericana d…

Educat en una família de quàquers, fou objector de consciència en ser cridat a files a la Segona Guerra Mundial Estudià a la Universitat de Princeton, on es graduà Fou deixeble de LI Kahn i E Saarinen 1950-58 En retornar d’Europa, s’incorporà a la Universitat de Princeton, on impartí la docència Habitualment, treballà associat amb John Rauch i Denise Scott Brown, amb qui es casà el 1967 En escrits com Complexity and Contradiction in Architecture 1966 o Learning from Las Vegas 1972 plantejaren la validesa d’una arquitectura no basada en solucions universals sinó particulars, i fent ressaltar…

Fill del pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà de David Vallmitjana i Vallès , també pintor Format a Bells Oficis, a Barcelona, i a l’École des Arts Décoratifs de París Treballà inicialment com a ceramista i escultor Dedicat a la docència, fou professor de l’Escola Blanquerna i membre dels Amics de l’Art Nou ADLAN Se n’anà del país el 1938 i s’establí a França, a París, des d’on es traslladà a Veneçuela aquell mateix any i s’establí a Caracas Hi exercí com a professor de la Nueva Escuela Experimental de Venezuela 1939 i també a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central de…

Cursà estudis a Llotja Amplià estudis, becat, a Madrid 1890-91 Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896 i 1898, amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per Ade Riquer, que li ensenyà gravat Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort Les arts gràfiques esdevingueren el seu…