Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Lusitània
El pont romà de la ciutat de Mèrida, que fou capital de la província romana de Lusitània establerta en època d’August amb el nom d'Emerita Augusta
© B. Llebaria
Geografia històrica
Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora
moneda obsidional
Anvers i revers d’una moneda obsidional barcelonesa de 10 rals, a nom de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, encunyada el 1652
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada i, per tant, aïllada i impossibilitada de rebre els proveïments i les ajudes normals de l’exterior.
Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros de punxó de…
Escola del riu Hudson
Panoràmica des del mont Holyoke, Northampton, Massachusetts, després d'una tempesta elèctrica, oli de Thomas Cole més conegut amb el nom de The Oxbow (1836)
The Metropolitan Museum of Art
Pintura
Escola pictòrica nord-americana del segle XIX.
Liderà el paisatgisme als EUA des d’una influència clarament romàntica, inspirant-se en els corrents pictòrics europeus de l’època, especialment en el paisatgisme desenvolupat per Constable i Turner El moviment fou fundat per Thomas Cole , d’origen anglès i pare del paisatgisme als EUA, i secundat per Albert Bierstadt 1830-1902, Frederic Edwin Church 1826-1900 o Asher Brown Durand 1796-1886 Imprimí en les seves creacions un elevat sentit allegòric i una visió monumental dels paisatges naturals de l’oest nord-americà
cròtal
Cròtal Serp de cascavell (Crotalus cerastes)
acorbit (cc-by-nc-2.0)
Herpetologia
Nom que hom dóna a un grup de serps verinoses de la família dels crotàlids.
Hom distingeix dels altres individus de la mateixa família pel fet de posseir a la punta de la cua una estructura d’anells cornis imbricats que, quan l’animal es mou, produeix un so greu, per la qual cosa reben també el nom de serps de cascavell Aquest nom, però, és emprat preferentment per a les espècies del gènere Crotalus , puix que les del gènere Sistrurus tenen l’òrgan corni caudal molt més reduït El gènere Crotalus comprèn 26 espècies, pròpies quasi totes dels EUA i de l’Amèrica Central La mateixa distribució té el gènere Sistrurus
escola normal
Educació
Nom antic de l’escola destinada a la formació dels mestres d’escola.
Actualment és coneguda a l’Estat espanyol amb el nom d’escola universitària de formació del professorat d’EGB
Nautilus
Nom donat al primer submarí de propulsió nuclear construït pels EUA (1954).
Fou el primer submarí que arribà al pol nord per sota del casquet glacial agost del 1958 El nom probablement prové del submarí imaginari que apareix a l’obra Vingt mille lieues sous les mers 1870 de Jules Verne
Leclerc
Història
Nom amb què és conegut Jacques Philippe de Hauteclocque, mariscal francès.
En esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní a Charles de Gaulle 1940 i, sota el nom de Leclerc, emprengué a l’Àfrica un seguit de ràtzies contra els enclavaments italians del Fezzān 1941-43 Combaté a Normandia i rebé la capitulació dels alemanys de París 1944 Enviat a la Indoxina, ocupà Hanoi 1946, i més tard fou nomenat inspector de les forces del nord d’Àfrica
Nicolas Cage
Nicolas Cage (2018)
© Moritz Barcelona - Festival de Cinema de Sitges
Cinematografia
Nom artístic de Nicolas K. Coppola.
Nebot del director Francis Ford Coppola , a l’inici de la seva carrera es canvià el nom i treballà amb ell en papers secundaris a Rumble Fish 1983 i Cotton Club 1984, i protagonitzà Peggy Sue Got Married 1986 Es convertí en un dels més sòlids actors de la seva generació Vampire’s Kiss R Bierman, 1988, Moonstruck N Jewison, 1987, Wild at Heart D Lynch, 1990, Honeymoon in Vegas A Bergman, 1991, Red Rock West J Dahl, 1993 i Kiss of Dead B Schroeder, 1995 Obtingué l’Oscar del 1995 al millor actor per Leaving Las Vegas , de M Figgis Posteriorment intervingué, entre d’altres, a The Rock M Bay,…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista, coneguda artísticament amb el nom d’Esmeralda Cervantes.
Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’ Ildefons Cerdà , aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional actuà a Londres davant de…
Gard
El pont del Gard, aqüeducte romà sobre el riu Gard, prop de la ciutat de Nimes
© B. Llebaria
Riu
Riu del Llenguadoc, Occitània, al departament francès del mateix nom.
Neix a la serralada de les Cevenes i aflueix per la dreta al Roine 71 km Es caracteritza per violentes crescudes Al curs alt rep sovint el nom de Gardon El pont del Gard , aqüeducte romà al riu Gard, prop de Neumausus Nimes, fou construït segurament per Agripa s I aC Té 275 m de llargària i una alçada màxima de 50 m Consta de tres ordres d’arcs semicirculars els inferiors són més grossos, i el primer pis suporta una via l’últim pis, d’arcs molt més petits, serveix de canal a l’aqüeducte