Resultats de la cerca

Des de l’any 1972 realitzà nombrosos treballs d’excavació i identificació d’indústries humanes del Paleolític inferior als jaciments de Serinyà, Montgrí, Puig d’en Roca, etc, i es convertí en el pioner dels estudis d’aquest periode a Catalunya També desenvolupà una important tasca de recerca sobre la història urbana de Girona i d’història medieval a les terres gironines, especialment de les revoltes dels remences Fou fundador de l’Associació Arqueològica de Girona Autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català, destaquen El paleolític a les comarques gironines 1976,…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i en 1935-36 amplià la seva formació a París amb Louis Bleuzet Continuà els estudis de perfeccionament a Düsseldorf, on feu diversos concerts i recitals Fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de l’Orquestra Municipal, i professor del Conservatori Municipal i del Liceu Reconegut intèrpret de música contemporània, estrenà la Sonata per a oboè i clarinet baix , de J Homs Barcelona, 1956, així com altres obres del mateix compositor Participà en la primera interpretació a Barcelona de l' Oratori de Nadal de JS Bach, el 1969…

Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN  i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba El 2015 rebé…

Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid 1502, s’establí a València El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas , una de les primeres edicions en llengua castellana a València Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 1511, Lo quart del Cartoixà 1514, versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum 1514, profusament illustrat, la Vita Christi , d’Isabel de Villena 1514, la segona edició del Cancionero general 1514 i el Libro del juego de las suertes 1515,…

Mestre jubilat de secundària, debutà l’any 2004 amb Postals de Calders , al qual han seguit Camins d’hivern 2008 i Sis dies d’agost 2009, premis Narcís de Seguer de poesia de Vallgorguina i Jordi Pàmies, D’aquí estant no es veu la mar 2010, premi Goleta i Bergantí del Masnou,  Bages i Parlo d’Aloma 2010, premi Marià Manent És autor de diversos poemaris no publicats, però reconeguts en premis literaris com  Vora l’aigua premi Terra de Fang Deltebre 2007,  Miniatures premi Ciutat de Terrassa 2007, Obsedit premi Montseny 2008, Lluna vella premi Terra de Fang de Deltebre 2008,…

Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona 1909 i la convertí en l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona  1910 Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona obrera, de classe mitjana o alta una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural  Fou reina dels Jocs Florals 1892 i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit…

En foren membres fundadors Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Francesc Febrer, els germans Antoni i Joaquim Espona i de Nuix, Francesc Cuadros, Josep Serra i Campdelacreu, Martí Genís i Aguilar, Magí Verdaguer i Callís i els germans Francesc, Joaquim, Josep i Ramon Masferrer i Arquimbau Tingué vida molt activa en 1867-69, i persistí encara més de deu anys, bé que no amb les reunions i el caràcter primigeni El 1879 publicà La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic , antologia poètica dels esbartistes Josep Bach, Josep Camp, Marià Campà, Joan Cendra, Jaume Collell,…

Fundada i dirigida per Narcís Masferrer i amb el suport del Gimnàs Solé, on s’installà la redacció, fou l’òrgan del Real Club de Regatas, del Club Velocipédico i de l’Associació Catalana de Gimnàstica Tingué redactors com Artur Llorens, Hermenegildo Prats, Josep Elias, David Ferrer, Ricard Cabot i Josep Llunas, entre d’altres Al març del 1899 absorbí Barcelona Sport El mateix any es creà la societat Los Deportes per tal de rendibilitzar la revista, organitzar esdeveniments esportius i propagar l’esport És considerada la revista esportiva més destacada del final del segle XIX i…