Resultats de la cerca
Es mostren 810 resultats
enllaç òptic
Sistema de comunicacions de banda ampla que opera a les freqüències òptiques d’infraroig.
Es basa en la utilització d’un conjunt de transceptors que fan servir una font de llum làser, que emet en longituds d’ona compreses entre 780-900 nm i 1500-1600 nm, sobre la qual es transmeten les dades convenientment modulades, i un fotodetector com a element receptor La propagació es realitza a través de l’atmosfera, i està subjecta als efectes dels aerosols i dels meteors aquest fet, juntament amb la divergència que presenta el feix òptic, fa que no sigui recomanable per a distàncies superiors als 500 m
antena col·lineal
Antena constituïda per l’agrupació longitudinal de diverses antenes de tipus dipol, amb la finalitat d’augmentar-ne el guany.
Utilitzada habitualment en les estacions base de telefonia mòbil, consta d’un tub longitudinal que actua com a radom, a l’interior del qual s’agrupen un conjunt de dipols de mitjana longitud d’ona, interconnectats de forma adient per tal de configurar un diagrama de radiació directiu i ortogonal a l’eix de l’antena Valors habituals de guany en la banda de freqüències de GSM són d’entre 6 dBi i 11 dBi per a antenes amb dimensions longitudinals d’entre 1,2 i 3,3 m, respectivament
Blu-ray

Reproductor Blu-ray
Mitjà d’emmagatzematge d’informació digital d’alta densitat, en forma de disc òptic de 12 cm de diàmetre.
Tot i que els discos tenen el mateix diàmetre que un disc de CD o DVD, és a dir, 12 cm de diàmetre, aquest lector o gravador utilitza un làser blau per a l’escriptura i la lectura de menor longitud d’ona que els làsers òptics convencionals de DVD, la qual cosa permet emmagatzemar més quantitat d’informació per àrea La capacitat d’emmagatzematge és de 25 GB a una capa o 50 GB a doble capa, però es preveu que s’hi puguin emmagatzemar 400 GB a 16 capes
telemesura
Física
Transmissió de mesures a distància a través d’un enllaç de telecomunicació.
Generalment les mesures a transmetre són traduïdes a senyals elèctrics analògics o bé digitals, com ara impulsos modulats o codificats Hom transmet una ona portadora de radiofreqüència modulada per aquests senyals, i a la recepció cal procedir en sentit invers, a fi de restituir la mesura, que pot ésser visualitzada en un aparell indicador, o introduïda en un aparell enregistrador o en un calculador És el procediment emprat, per exemple, en les sondes espacials que efectuen mesures a centenars de milions de quilòmetres de la Terra i les transmeten
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions
filtre de Nyquist
Tecnologia
Filtre emprat en sistemes de comunicacions digitals per a reduir la interferència intersimbòlica.
La interferència intersimbòlica es produeix quan un símbol transmès es confon en el temps amb els símbols veïns, modificant els valors del senyal digital fins al punt que el receptor no pot reconèixer els símbols transmesos Té relació amb l’ample de banda del canal i amb la velocitat de la transmissió de dades augmenta a menys amplada de banda i a més velocitat També es pot produir si hi ha rebots de les ones electromagnètiques que arriben al receptor pertorbant la forma de l’ona directa entre l’emissor i el receptor
Josep Maria Deu Perera
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
S’inicià al departament d’esports de Radiocadena el 1982 Posteriorment treballà a Catalunya Ràdio 1990-2000 formant part de l’equip de retransmissions futbolístiques de Joaquim Maria Puyal El 2003 fou nomenat cap d’esports d’Ona Catalana i el 2005 s’incorporà a la redacció d’esports de Ràdio Barberà Des del 2006 és periodista del Grup Agbar i des del 2008, narrador de partits de futbol a Gol Televisión Ha collaborat amb la Sexta, el diari Avui i RAC1 És professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya
poder separador
Física
Característica d’un sistema òptic que determina la distància mínima que hi ha d’haver entre dos punts perquè, en observar-los a través del sistema, hom els pugui veure separats.
El poder separador d’un sistema òptic és directament proporcional a la longitud d’ona de la radiació que illumina l’objecte observat, i hom el mesura en unitats angulars El poder separador de l’ull humà rep el nom d' agudesa visual , i hom la considera normal, per a llum blanca, quan l'angle visual de dos punts que arriben a veure's separats és d’1 minut de grau =2,910 - 4 radiants, bé que les característiques físiques de l’ull, segons el criteri de Rayleigh, pot ésser de 0,45 minuts =1,310 - 4 radiants
so
Lingüística i sociolingüística
Qualsevol emissió fònica capaç d’ésser interpretada fonològicament.
A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua…
aberració cromàtica
Aberració cromàtica (on F són els focus dels colors blau i vermell)
© Fototeca
Física
Aberració dels sistemes diòptrics (lents) que dóna una coloració o irisació a les vores de la imatge.
La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina