Resultats de la cerca

Molt apreciat pels seus contemporanis i per Felip IV Hom en conserva, a la Biblioteca de Catalunya, algunes obres d’orgue i un villancico a quatre veus

Mestre de capella de la catedral de Lleida, escriví composicions religioses, entre les quals un Salm , per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions

Pot ésser lliure com en l’harmònica, l’acordió, etc, simple batent clarinet, saxofon, els jocs de llengüeteria de l’orgue o bé doble oboè, corn anglès, fagot, etc

Germà de Marie-Claire i d’ Olivier Alain Deixeble de Dukas i de Dupré, fou organista de Maisons-Lafitte Té obres d’orgue, de piano i vocals misses, motets

A les esglésies que en tenen, sol ser a la part de la nau central oposada a l’altar i, sovint, és el lloc on hi ha l’orgue

Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…

Vida Quan tenia cinc anys, la seva família es traslladà a Barcelona A l’edat d’onze anys ingressà a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, on estudià piano, orgue i violí i tingué com a mestres J Cassadó i B Frigola El 1902 fou nomenat mestre d’aquesta escolania i organista de la Mercè El 1904 s’inicià com a director de cors a la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel Altres cors que dirigí foren l’Orfeó Montserrat de Gràcia, l’Orfeó de Sants i l’Orfeó del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts El 1941 fou nomenat mestre de capella de la basílica de la Mercè, com a successor de Lluís Millet…

Membre d’una nissaga de músics, entrà com a escolà a la capella de música de l’església de Sant Esteve d’Olot Allí és possible que també estudiés orgue, ja que és documentat com a organista substitut en algunes ocasions El 1820 ocupà en propietat la plaça d’organista d’aquesta església d’Olot, on romangué només fins el 1821 Aquest darrer any passà a exercir el càrrec d’organista i mestre de capella a la parròquia de Ripoll, on degué romandre pocs mesos, ja que feu oposicions per a la plaça d’organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses, càrrec que aconseguí Possiblement…

Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país El 1414 bastí un orgue a Llucmajor Mallorca, que collocà en una trona El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries L’any següent treballà en el de la seu d’Elna Rosselló i en el de la catedral de Saragossa A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà, i el 1425,…

Entre el 1611 i el 1614 estudià amb el famós compositor holandès JP Sweelinck El 1629 ocupà l’antic lloc del seu pare como a organista a l’església de Santa Caterina a Hamburg Fou molt apreciat per les seves qualitats d, expert en orgues, compositor i pedagog Entre els seus nombrosos deixebles cal esmentar JA Reincken i W Fabricius Com a organista i compositor de música per a orgue, exercí una gran influència sobre M Weckermann Fundador de l’escola organística del nord d’Alemanya, destacà per l’esperit innovador de la seva música Amplià l’estil del seu mestre Sweelinck a la recerca d’un…