Resultats de la cerca

Fill de Josep Teixidor i Busquets i germà de Pepita Teixidor , de qui fou mestre Format a Llotja i a París amb Bastien-Lepage i Carolus-Duran, es dedicà al retrat academitzant, al costumisme i al paisatge Guanyà una tercera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid el 1887, participà en les exposicions de París, guanyà una medalla de bronze en l’Exposició Universal del 1900 i, el 1921, el premi Masriera

Conreà tots els gèneres, sobretot el teatre, i revolucionà l’ús de l’idioma suec, que dominava prodigiosament Tota la seva obra reflecteix una vida desgraciada, des de la infància, plena de fracassos afectius, penúries econòmiques, actituds inconformistes, inestabilitat psíquica i provocacions estridents Amb el drama Mäster Olof 1872 es féu notar, i les novelles Röda rummet ‘La cambra vermella’, 1879 i Hemsöborna ‘La gent de Hemsö’, 1887, sobre l’Estocolm coetani, significaren la seva consagració Els seus fracassos sentimentals tenen expressió en les narracions recollides en el volum Giftas ‘…

Un dels penyals que dominen la vall de Gallinera Ramon Dolç Les valls de Gallinera i Alcalà 27, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Enmig de les serres que caracteritzen l’accidentada comarca de la Marina Alta hi ha valls recòndites que trenquen la feréstega aspror del paisatge muntanyenc Gallinera i Alcalà en són bons exemples La presència morisca perviu com un fantasma en aquestes valls Els musulmans, desplaçats de les zones més fèrtils per la conquesta cristiana, es van veure obligats a poblar i conrear aquestes dures terres, fins a la seva expulsió El nom i…

Petita resclosa del riu d’Alcoi, al seu pas pel Racó del Duc Aquest congost manté una gran bellesa paisatgística i una notable riquesa biològica que està lligada a la seva diversitat ambiental i a l’existència del riu Rafael Paulo El Racó del Duc 23, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Superat el pantà de Beniarrés, el riu d’Alcoi troba sortida cap a la plana entre les serres de la Cuta i la Safor, travessant entre l’Orxa i Villalonga el congost del Racó del Duc La presència de l’aigua condiciona intensament el paisatge a les vores del riu, la vegetació està…

Té la seva casa pairal a Olot Garrotxa, i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona Joaquim Vayreda i Vila , pintor, fou el fundador de l’ escola d’Olot de paisatge Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i el pintor  Francesc Vayreda i Casabò Fill d’Estanislau fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas , i del seu altre fill Joaquim, casat amb una filla de l’escriptor  Sebastià Trullol , naixeren l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda…

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes Laetare , el…

Es pot produir i generar entre diferents societats, diferents territoris, diferents empreses, diferents classes socials, etc És intrínsec al sistema econòmic de mercat capitalisme, ja que d’altra manera seria impossible que algú sortís beneficiat Des de la geografia, el desenvolupament desigual s’ha estudiat perquè ha suposat el motor bàsic de les ràpides transformacions del paisatge des de la revolució industrial, així com per ser responsable de la formació d’un món desenvolupat i un altre de subdesenvolupat

Pol i Hennequin treballaren, des del 1402, al servei del duc Felip II de Borgonya Bíblia de la Bibliothèque Nationale de París i, juntament amb Hermann, el 1411 entraren a la cort del duc de Berry, Jean, en la qual executaren, en collaboració, les Très riches heures du duc de Berry Musée Condé, Chantilly Llur obra, que anuncia l’anàlisi naturalista del paisatge, expressa les formes en un to aristocràtic i estilitzat dins l’estil gòtic internacional

Fou membre del Centre d’Aquarellistes de Barcelona La seva especialitat fou el paisatge i els aspectes portuaris Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona com les del 1885 i del 1891 Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou 1896 i collaborà a “La Revista Blanca”

Es formà a Vic i a Tarragona Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970 Excellí com a aquarellista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat Feu també illustracions per a llibres Fou acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1983 També fou molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara Ars Praestorica i Aula Orientalis