Resultats de la cerca

El lloc és documentat des de l’any 1128 amb el nom de Aquas Calidas d’Estarag i consta que des del segle anterior el seu territori formava part de l’efímer castell de Montalt, aviat refós amb el terme de Mataró Vers el 1219 Pere Gruny alçà prop les fonts termals un hospital i una església dedicada a santa Maria, que el 1230 consten amb el nom de Callis de Staracho i que es trobaven sobre terres de les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Calidis , dit més endavant de Montalt o de Llavaneres Hi ha notícies del seu funcionament com a filial els anys 1303 i…

L’antiga parroquial de Sant Llorenç de Corrubí, avui integrada al municipi de les Llosses, formava part del municipi de Viladonja, el qual fou creat l’any 1830 i suprimit l’any 1974 Aquest municipi era format, a més, per les parròquies de Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d’Estiula i Sant Esteve de la Riba El primer esment de l’església de Sant Llorenç de Corrubí data de l’any 905, on apareix com a filial de Sant Jaume de Frontanyà, parròquia de la qual depengué fins al segle XIX, que passà a dependre de Sant Esteve de la Riba El seu nom sembla que prové del roc o cingle de…

Es tracta de l’església del barri o raval de Seana, a tocar del poble de Barbens El lloc de Seana apareix esmentat per primera vegada en el document de formació de la senyoria de Bellpuig de l’any 1139 En la relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII s’esmenta per primer cop la de Seana, que era a la frontera amb el bisbat d’Urgell Poc després Sant Miquel de Seana devia esdevenir una sufragània de la parròquia de Sant Nicolau de Bellpuig En la visita pastoral del 1332 consta que el beneficiat de Seana ja vivia a Bellpuig El 1399 hi fou instituït el…

Capella i antiga ermita situada en una canal de la muntanya del pendent nord-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en un indret amagat i que es troba en part sota una gran balma o cova, on hi ha una font És un lloc tradicional d’eremitisme, i s’hi coneixen ermitans de la capella fins a mitjan segle XVIII Les primeres notícies són de l’any 1341, però això no obsta perquè existís des del segle XIII i potser d’abans i tot, si s’ha de jutjar per alguns fragments de mur antic, bé que l’edifici fou essencialment refet en època gòtica i el casal que tenia annex en època més tardana Depenia…

Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació…

Aquesta església degué ser només una capella eremítica del terme del castell de Rúbies, vinculada a través de la parròquia de Santa Maria al monestir de Santa Maria de Meià No és clar si en la relació de parròquies que formaren part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià de l’any 1095, en l’esment de les esglésies de Rúbies amb les seves pertinences, cal incloure o no la de Sant Julià, ja que en el terme també hi havia la de Sant Quirze de la Grallera D’aquesta església, no se’n té cap més referència fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí afirmà que el priorat de…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol Des dels primers temps tingué funcions parroquials, que encara manté actualment El castell de Fiol no es documenta fins al 1166, data en què Pere de Queralt en el seu testament deixà a la seva germana Ponça i al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere, el castell de Fiol L’església amb les seves funcions parroquials es troba documentada en una data compresa entre els anys 1025 i 1050, en una relació de parròquies del bisbat de Vic, on s’esmenta la parròquia de Phiol A partir d’aquest moment continua…

El petit poble de la Cirera, al centre del terme de Llorac, és situat a la riba dreta del riu Corb Tot i que és infreqüent, la documentació consigna una menció de la seva església una trentena d’anys abans que el primer esment del castell del lloc, que data del 1174 Així, per una escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha referència que Guillem de Cirera, amb el consentiment del bisbe de Vic, feu donació a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de l’“ ecclesia de Cireza ” A banda d’aquesta notícia, que evidentment posa de manifest l’origen romànic de l’església de Santa Maria de la Cirera…

La referència més antiga de la parròquia de Puigtinyós és de l’any 1214, en què Guillema de Castellvell, per remei de la seva ànima, confirmà la donació de béns feta pels seus avantpassats a Santa Maria de Banyeres, que consistien en el redelme i el braçatge de la parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós, dins el terme de Castellví de la Marca Els anys següents és àmpliament documentada Puigtinyós, dins el bisbat de Barcelona, és una de les parròquies que contribuïren a la dècima papal dels anys 1279 i 1280, amb un total de 38 sous cada any El 1388 hom demanà llicència al bisbe…

El poble de la Torre del Comte s’assenta damunt un tossal de 497 m d’altitud, a la riba dreta del Matarranya, entre les valls d’aquest riu i el barranc del Regali El terme fou conquerit als musulmans cap al 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que Vall-de-roures L’any 1175 el rei Alfons I féu donació de la demarcació de la Pena d’Asnarlagaia al bisbe de Saragossa, reservantse, però, una heretat a la riba del Matarranya, que probablement era ja del seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, i que donà origen a la futura població de la Torre del Comte La seva església…