Resultats de la cerca

Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que anaven units a…

Estudià a la Universitat de Heidelberg i amb Johannes von Soest a la capella cortesana de l’elector palatí, on s’estigué durant algun temps com a cantor i, més tard, com a mestre de capella L’any 1506 marxà a la capella de la cort dels Württemberg, a Stuttgart El 1507 és documentat com a succentor a la catedral de Constança Uns quants anys després retornà a Heidelberg La seva contribució més important és el tractat Musica getutscht Basilea, 1511, el llibre imprès dedicat als instruments musicals més antic que es coneix En la primera part l’autor assaja una classificació dels instruments,…

Fou creat el 1964 a impuls de l’economista argentí Raúl Prebisch i celebra sessions plenàries cada quatre anys Entre les qüestions que tracta l’UNCTAD es troben l’accés als mercats, les fluctuacions de preus dels productes bàsics, el finançament internacional del desenvolupament, etc A la conferència de Nova Delhi, el 1968, es definí com a objectiu que els països rics transferissin el 0,7% del PIB als països menys desenvolupats mitjançant una ajuda oficial al desenvolupament Les discussions al si de l’UNCTAD, amb clars enfrontaments entre països pobres i rics, han donat credibilitat…

Rebé una excellent formació en ciències físiques de MPlank i la influència també de l’epistemòleg físic EMach Figura destacada del neopositivisme , des del 1922 ensenyà filosofia de les ciències inductives a Viena, on aplegà filòsofs, matemàtics i d’altres científics i impulsà definitivament l’anomenat cercle de Viena Defensà la verificabilitat com a únic criteri de la significació de les proposicions científiques Radicalment crític, consegüentment, envers la metafísica, no refusà, però, l’ètica, pel fet que la utilitat vital és verificable Obres Raum und Zeit in der gegenwärtigen Physik ‘…

Farmacèutic d’ofici Estudià filosofia a Lleida Intervingué en moltes qüestions derivades de la fundació de la Universitat a Cervera Fou regidor perpetu 1719-47 i capità d’infanteria de Cervera És autor d' Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera 1723, obra continuada per ell mateix fins el 1740, encara inèdita, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió els diversos càrrecs municipals que exercí li permeteren d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries Deixà inèdita una…

Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444 Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana 1460 La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II, vells enemics dels Castre Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya en començar el conflicte lluità per la causa de la generalitat…

Es casà vers el 1343 amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals 1341 Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló 1343 negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet, i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi gaire 1347 El 1354 acompanyà el rei Pere en l’expedició a…

Monjo i fundador, almenys, d’un monestir a la seva diòcesi tarraconense Durant el seu episcopat presidí dos concilis el 516, a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i a Girona, el 517, també d’esperit reformador i litúrgic Sembla que féu un viatge a Itàlia Sigui com vulgui, el papa Hormisdes, a qui havia adreçat una carta ara perduda, li respongué, en tres epístoles decretals, a les diverses qüestions proposades i el nomenà vicari apostòlic per a tota la península Ibèrica L’epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva caritat amb…

Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums, ensenyament com…

Fou deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d’aquest fundà l’escola cirenaica Considerà que el coneixement es limita a l’àmbit del sensible i que té valor purament individual Com els cínics, donà importància fonamental a les qüestions morals, però afirmà que el bé suprem de l’home és el plaer, entès com a individual i present La possibilitat de viure plenament l’instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic El plaer defensat per…