Resultats de la cerca

Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’…

Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda Felip V el creà el 1702 reial despatx del 1703 marquès de la Floresta marquesat de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià

Aquest càrrec existia ja a l’alta edat mitjana, al regne d’Aragó, on exercí originàriament el govern i l’administració de la justícia, i al s XIV fou establert al Principat de Catalunya, en substitució del de gran senescal de Catalunya, que restà reduït a les seves funcions militars Les ordinacions de Pere III del 1344 instituïren tres nobles majordoms un del regne d’Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca com a dignitats honorífiques pròpies dels consellers del rei sota llur autoritat hi havia dos cavallers majordoms , que eren els qui exercien l’ofici en la…

Variava en cada ocasió i gravava tant les localitats de jurisdicció reial com senyorial Fou instituït el 1424 per Alfons IV de Catalunya-Aragó i persistí fins al s XVIII

Ingressà en l’escrivania després del 1327 Ascendint pels seus diversos graus, l’any 1345 fou nomenat secretari, i el 1347 li fou confiat el segell secret L’any 1354 succeí Francesc de Prohom com a notari tinent els segells, ofici que tot seguit rebé el nom de protonotari El 1342 fou designat ambaixador per dissuadir el rei de França de prestar ajut al monarca de Mallorca, i l’any següent tornà a ser enviat a la cort francesa en missió reservada També fou tramès als reis de Navarra 1343 i Castella 1353 Portà el pes burocràtic dels afers derivats de les unions aragonesa i valenciana 1348-53, la…

Fill natural de Ferran de Borja i de Castro es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia 1597 Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada 1605, on lluità contra els indis pijaos , que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva Més endavant deixà expedita la comunicació pel riu Magdalena, autèntica artèria de la governació Entre els seus fills destacaren Francesc de Borja i Miquel d’Herèdia Bogotà 1609 — Trujillo 1689, canonge a Bogotà i Chuquisaca i bisbe de Tucumán i Trujillo, i Joan Pere de Borja i Miquel d’Herèdia València 1602 — Ambato, Equador 1657, governador de…

El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei 1276, el nomenà conseller El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà El 1285 fou empresonat per Pere el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna