Resultats de la cerca

Professor d’història i geografia a l’Institut Ausiàs March de Gandia des del 1950 fins a la jubilació Deixeble de Manuel Dualde i Serrano, centrà la seva recerca en la història medieval valenciana, especialment en el regnat de Ferran d’Antequera Entre les seves obres destaquen Tratado de paz entre Aragón i Génova en 1413 1953, Colección de documentos para la historia de Gandía y su comarca 1959 i Historia del distrito de Gandía 1965

Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

De família aristocràtica, estudià al St John's College de Cambridge Molt aviat obtingué càrrecs oficials durant el regnat d’Enric VIII, encara que també fou empresonat per les seves relacions amb Anna Bolena Com a poeta no publicà res en vida Traductor de Plutarc, i un dels introductors del sonet al seu país, la seva obra aparegué recollida en la Tottel’s Miscellany ‘Miscellània de Tottel’, 1557, i els seus poemes amorosos influïren poderosament sobre els poetes elisabetians

Com a comte de Wessex fou el personatge més influent de la cort a la fi del regnat d’Eduard III de Wessex, a la mort del qual es féu coronar rei contra una part del seus súbdits Hagué de rebutjar una invasió noruega comandada per Harald III de Noruega La debilitat de la seva posició fou aprofitada per Guillem de Normandia, el qual, allegant drets a la corona anglosaxona, desembarcà a Anglaterra, el vencé i l’occí

Fosa el 1856, pesa 16 tones i és situada a 96 m d’altura El seu nom prové de Benjamin Hall, comissari de les obres quan fou installada  El 12 de setembre de 2012, la torre del rellotge que allotja el Big Ben, i que per extensió és coneguda també amb aquest nom, fou oficialment batejada amb el nom de Torre d’Elisabet ‘Elizabeth Tower’ en commemoració dels 60 anys de regnat de la reina  Elisabet II

Editat en alemany Gothaischer Genealogischer Hofkalender i en francès, fou ampliat més tard en dues parts l’anuari genealògic relació dels membres de les cases regnants o exregnants des del congrés de Viena 1815, de cases mediatitzades del Sacre Imperi que havien regnat fins el 1815 i de les cases principesques i ducals d’Europa i l’anuari diplomàtic i estadístic relació dels alts funcionaris politicoadministratius de tots els estats mundials La seva publicació fou suspesa el 1944

Filla del rei Sanç I de Portugal i de Dolça de Barcelona Fou casada amb Alfons IX de Lleó 1191, però el papa Celestí III anullà el matrimoni 1194 Ingressà com a religiosa en el monestir cistercenc de Villabuena Bierzo, fundat per ella més tard es traslladà al de Lorvan, a Portugal Mort Alfons IX 1230, participà activament en les gestions que culminaren en la unió de Castella i Lleó, sota el regnat de Ferran III

Fill de Nekao I, príncep de Sais, expulsà els assiris i imposà el seu domini sobre el Delta En el cas de l’Alt Egipte no ho aconseguí fins el 656 aC, quan féu adoptar la seva filla Nitorcris per “l’esposa divina” d’Ammó-Ra Šepenwepe, que, de fet, manava a la regió Durant el seu regnat apareix una clara tendència a l’arcaisme en el terreny artístic, lingüístic i religiós, el qual perdurà durant tota la dinastia

Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I