Resultats de la cerca
Es mostren 3318 resultats
sensor digital d’imatge
Fotografia
Dispositiu que avalua la lluminositat i que substitueix la pel·lícula en les càmeres digitals.
Els sensors digitals estan formats per un conjunt de punts sensibles a la llum que avaluen la lluminositat i el color de l’escena i li assignen un valor numèric Aquests punts reben el nom de pícsels El nombre de pícsels que un sensor és capaç de registrar en determina la resolució Bàsicament, hi ha dos sistemes de sensors digitals, els de superfície , formats per un rectangle de pícsels que capta les imatges amb fraccions de segon però amb una resolució relativament baixa, i els de línia , formats per una línia de pícsels que recorre tota la superfície de l’enquadrament i que…
aspartam
Alimentació
Química
Edulcorant artificial de fórmula C 1 4
H 1 8
N 2
O 5
.
Descobert el 1965, és un dels principals edulcorants utilitzat com a additiu alimentari i és centenars de vegades més dolç que el sucre Contràriament a altres edulcorants, no presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort A l’organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol, el primer dels quals és un aminoàcid essencial, és a dir, que l’ésser humà no el pot sintetitzar i l’ha d’obtenir de la dieta Als països de la UE el codi de l’aspartam es representa per E-951, i el seu ús no és aconsellable per a…
escombreta
Música
Part excitant d’alguns idiòfons i membranòfons.
És un conjunt de fils o tires metàlliques fines, relativament flexibles, disposades en forma de ventall o d’escombra i unides a un mànec retràctil Fan una funció semblant a les baquetes baqueta , amb la diferència que no solament són usades per a colpejar sinó també per a fregar Solen ser utilitzades en parelles per a fer sonar sobretot la caixa clara i els plats en els conjunts de jazz i en alguns de música popular El més habitual és que una d’aquestes fregui en moviments circulars una membrana de la caixa mentre l’altra es fa servir per a percudir la caixa o els plats Per les…
quinolina

fototeca.cat
©
Química
Base heterocíclica nitrogenada, que és un líquid incolor, que s’enfosqueix lentament per acció de l’aire i la llum, d’olor característica, poc soluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics habituals, que es congela a -15°C, bull a 238°C i té una densitat de 1,093.
Presenta caràcter aromàtic i és una base relativament feble K b = 3,2×10 -10 , que experimenta moltes de les reaccions de les amines terciàries i de les piridines, i també les corresponents als hidrocarburs aromàtics en l’anell no nitrogenat Fou descoberta l’any 1834 en el quitrà de carbó Actualment hom l’obté en petita proporció d’aquesta font i, més correntment, per síntesi de Skraup, a partir de l’anilina Tant la quinolina com els seus derivats gaudeixen d’una gran importància industrial i són la primera matèria per a la preparació dels colorants de cianina La quinolina és…
suids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels suïformes caracteritzats pel fet de presentar el morro allargat, carnós, truncat i de contorn circular, a l’extrem del qual s’obren els orificis nasals, amb dos ossos especials i proveït de cartílags que envolten els orificis.
Els ullals s’han transformat en defenses de creixement continu, més desenvolupats en els mascles i corbats cap enrere o cap amunt les incisives inferiors són inclinades endavant, i les molars són binodonts, la qual cosa té relació amb el règim omnívor, sobretot a base de vegetals, fruita, fongs i petits animals Tenen les extremitats curtes i relativament primes Només recolzen al sòl els dits tercer i quart, mentre que el segon i el cinquè ho fan durant la correguda Tenen la cua curta, l’abdomen inflat, els ulls petits i pelatge escàs i sovint amb una crinera Inclou cinc gèneres,…
agent refrigerant
Química
Denominació genèrica de diversos agents, generalment líquids, de baix punt d’ebullició, que hom empra per a absorbir calor d’un medi mitjançant llur vaporització.
En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i reaccionabilitat, han…
fruita seca

Fruita seca
© C.I.C - Moià
Alimentació
Fruita que no cal consumir immediatament després de collida.
Tradicionalment, hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada , les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els dàtils La fruita seca i oleaginosa acostuma a contenir poca aigua 4-7 g/100 g, però força lípids 40-70 g/100 g, midó i una quantitat remarcable de pròtids 15-25 g/100 g Té un valor energètic alt 450-650 kcal/100 g, i és també interessant pel seu contingut en vitamines i en elements minerals La proteïna d’alguna fruita seca, com la del cacauet, presenta un valor biològic relativament important La castanya té pocs lípids…
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els…
nota de pas
Música
Nom que rep la nota (o notes) estranya que enllaça dues notes reals per moviment conjunt (ex.1 i 2).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas accentuada, tot i que, si l’atac…
tactus
Música
En la música dels segles XV i XVI, terme equivalent a l’actual pulsació1, tant en el sentit d’unitat de temps com en el de gest propi del director o, més en general, del músic per a marcar aquesta unitat -el mateix terme tactus, literalment ’tacte', ja ho suggereix-.
A diferència, però, de la pulsació actual -unitat de temps relativa, estretament lligada al tempo i al caràcter de cada peça-, el tactus era una unitat de temps relativament fixa, d’entre 1/60 i 1/70 minuts Alguns estudiosos i teòrics han volgut veure en aquesta equivalència una certa relació entre tactus i ritme cardíac Fos com fos, aquesta relativa fixació del tactus implicà l’existència, durant el Renaixement, d’una mena de tempo ’usual', uniforme i constant en tota la música, amb possibles però molt lleugeres desviacions En la partitura, la nota que normalment representava el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina