Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
Michelozzo
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Michelozzo di Bartolomeo Michelozzi, arquitecte, ornamentista i escultor.
Format com a arquitecte amb FBrunelleschi, en fou el deixeble principal Treballà al convent de San Marco a Florència 1437-52, on reconstruí els claustres, la biblioteca i l’església Protegit per Cosme el Vell , inicià 1444 la construcció del Palazzo Medici-Ricardi, de planta quadrada i pati central, que és la seva obra cabdal i un model del palau urbà renaixentista En els seus treballs de decoració predomina la solemnitat del gust clàssic i el linealisme espacial villes de Careggi i de Cafaggiolo, prop de Florència El 1460 anà a Milà, on donà a conèixer l’estil florentí combinat…
Casa forta o castell de Pallejà
Art romànic
Dins el terme del castell de Cervelló, a la vila de Pallejà, des d’abans del 1257 hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà d’aquests als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys Va ser Ramon de Torrelles qui, el 1590, feu erigir l’actual castell de Pallejà, renaixentista La filla d’aquest, Elionor, l’aportà per matrimoni als Sentmenat, bé que alguns dels seus descendents…
col·legiata de Gandia

Detall escultòric de la porta lateral de Santa Maria o del Mercat
© Fotolia / ANADEL
Església major de la ciutat de Gandia, a la diòcesi de València, que té com a titular santa Maria.
Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan segle XIII a la segona meitat del segle XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet El 1499 la duquessa Maria Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en collegiata i féu construir la part de l’edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial amb el magnífic retaule renaixentista de…
Anton Català i Gomis

Anton Català i Gomis
© Família Català
Pintura
Pintor.
Fill d’una família camperola, a 19 anys es traslladà a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, com a deixeble dels pintors Ramon Calsina, Francesc Labarta, Lluís Muntaner i Antoni Vila i Arrufat Si bé al llarg de la seva vida cultivà diferents tècniques artístiques l’aquarella, la pintura a l’oli, el dibuix, la pintura sobre ceràmica, la xilografia, fou principalment reconegut com a muralista Són seus els frescs d’una quarantena d’esglésies, capelles i altres edificis arreu de les comarques catalanes, però amb especial incidència a les de Tarragona Valls —el primer que…
Josep Maria Casas i Homs
Literatura catalana
Llatinista i historiador.
Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló Collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , i fou redactor literari de La Veu de Catalunya Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana edició del Torsimany de Lluís d’Averçó 1956, La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia 1962, en collaboració, les Obres en…
Lluís XII de França

Il·luminació de Lluís XII de França, extret del manuscrit Viatge a Gènova (aprox. 1500), de Jean Marot
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Rei de França (1498-1515), duc d’Orleans (Lluís II) (1465-98), fill i hereu del duc Carles I.
Es casà amb Joana de França, filla de Lluís XI Durant la minoritat de Carles VIII fou un dels caps de l’oposició nobiliària Empresonat el 1488 i alliberat el 1491 pel rei, lluità al costat seu en l’expedició a Itàlia 1494-95 i n'aconseguí la successió 1498 El seu regnat representà el reforçament de la monarquia autoritària segons el model renaixentista així, neutralitzà les ambicions de la noblesa per la seva atracció cap a un tipus de vida cortesana i afalagadora Reformà l’administració, però inicià el costum de modificar els imposts sense consultar cap organisme representatiu…
Schola Cantorum Basiliensis
Música
Centre per a l’ensenyament de la música antiga, barroca i renaixentista fundat a Basilea per Paul Sacher l’any 1933.
Des de l’origen, el violoncellista i gambista August Wenzinger 1906-1996 i la violinista i pedagoga musical Ina Lohr 1903-1983 constituïren, juntament amb Paul Sacher, el nucli estructurador de les activitats del centre El 1954 la Schola s’integrà en l’Acadèmia de Música de Basilea, i el 1999 es convertí en Escola Superior de Música Antiga Els seus programes d’estudi inclouen la música de l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc Els cursos regulars, juntament amb els simposis, les reunions de treball i els concerts han convertit la Schola Cantorum Basiliensis SCB en un fòrum únic al món per…
Sant Iscle i Santa Victòria del castell de Millars (Madremanya)
Art romànic
Situació L’església de Millars, sufragània de Madremanya, enxiquida al costat de la gran mola del castell, conserva elements romànics a desgrat de modificacions d’època renaixentista i moderna TAVISA De la carretera de la Bisbal d’Empordà a Girona, a la població de Corçà, surt una carretera que porta a Bordils, seguint la qual, entre les poblacions de Monells i Madremanya, hi ha la via que duu a Millars, visible des de la carretera Mapa L39-13334 Situació 31TDG976487 JAA-MLlC Història De la capella de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, les notícies històriques publicades són…
Sant Joan d’Arties

Sant Joan d’Arties
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Salardú (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arties, a la dreta de la Garona, al N de la vila.
És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers per la seva advocació de Sant Joan i pel fet que els hospitalers tenien el castell veí d’Entransaigües i dominis al sector ha estat considerada com a obra d’aquest orde militar Fou reformada el 1385 i encara posteriorment amb tres absis poligonals amb gruixuts contraforts, on s’han obert grans finestrals apuntats lobulats i amb calats La porta de la façana del S té tres arquivoltes apuntades i en degradació, i l’interior té una nau amb volta d’aresta i creuer Tenia un retaule gòtic tardà signat per Miquel Vilella de…
Grenoble

Vista de Grenoble
© Indre Velaviciute
Ciutat
Ciutat del Delfinat, capital del departament d’Isère, França.
És situada en un encreuament de valls la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants, articles de …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina