Situació
L’església de Millars, sufragània de Madremanya, enxiquida al costat de la gran mola del castell, conserva elements romànics a desgrat de modificacions d’època renaixentista i moderna.
TAVISA
De la carretera de la Bisbal d’Empordà a Girona, a la població de Corçà, surt una carretera que porta a Bordils, seguint la qual, entre les poblacions de Monells i Madremanya, hi ha la via que duu a Millars, visible des de la carretera.
Mapa: L39-13(334). Situació: 31TDG976487. (JAA-MLlC)
Història
De la capella de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, les notícies històriques publicades són ben escadusseres. F. Monsalvatje n’esmenta la condició de sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Madremanya. L’església de Sant Iscle fou inicialment l’església del castell de Millars; la documentació de la fi del segle XIV n’esmenta l’estat ruïnós. (JJBR)
Església
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria és un edifici d’una sola nau, coberta per dues voltes de creueria de maó, separades per un arc toral, i capçada a llevant per un absis semicircular que s’obria directament a la nau, ampliada lateralment per la construcció de capelles, al nord i al sud, i un campanar de torre adossat a la façana sud, prop de l’angle sud-oest.
La porta s’obre a la façana sud i és coberta per un porxo que correspon a les obres d’ampliació que s’efectuaren a l’església; aquesta profunda restauració del temple sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs planteja, però, dubtes sobre la datació d’algunes parts, com ara aquesta.
Al fons de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, centrada; exteriorment, l’absis té com a ornamentació un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de quatre, entre lesenes.
L’interior del temple, llevat dels arcs, capelles, absis i nervis de les voltes, és totalment arrebossat i emblanquinat, per la qual cosa no en podem veure el parament original, que devia ésser similar al de l’absis, aquest amb un aparell de reble amb petits carreus, no gaire escairats, travats amb morter de calç, llevat de les lesenes on l’aparell és més polit.
Pel seu estat actual podem suposar que l’església de Sant Iscle de Millars era un senzill edifici d’una nau, construït segons les formes llombardes dins el segle XI, del qual l’absis i l’estructura de la nau devien quedar profundament reformats en un moment indeterminat, dins la tradició de l’arquitectura baix-medieval, i que podem situar a l’entorn de l’execució del retaule del mestre Pere Mates, dins el segle XVI, seguint la tradició de la persistència de formes medievals en l’època renaixentista, que retrobem en moltes esglésies gironines com ara en la propera de Sant Isidor de la Pera. (MLlC-JAA)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVI, 1908, pàgs. 264-265.