Resultats de la cerca

Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62-96 mm de cap…

Situació Necròpoli de tombes de lloses situada a l’extrem d’un serrat, des d’on hi ha una bona vista sobre Vallferosa A prop seu, hem pogut trobar, gràcies —també— a les indicacions de Jaume Coberó i de Jordi Marsal, una tomba excavada a la roca i restes d’un possible habitatge medieval Un cop siguem a l’habitatge proper al Collet Alt de cal Galzeran, al qual podem arribar segons l’itinerari que és descrit en l’apartat corresponent, veurem a l’altra banda del camí, al límit del bosc, damunt una petita codina, una sepultura excavada a la roca Així mateix, si seguim enllà el camí carreter…

Situació Vista aèria de la planta de l’església, descoberta al peu de la gran roca on s’aixecava el castell de Maldanell durant les excavacions dels anys 1982-83 ECSA-JR González Els vestigis d’aquesta església són al peu de la gran roca on s’assentava el castell de Maldanell, a llevant JRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 Història Una de les primeres referències indirectes de l’església de Maldanell data de l’abril del 1082, quan el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren donació a Sant Vicenç de Cardona de totes les esglésies que hi hauria en el futur al…

El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una nova planta…

La febre , o elevació de la temperatura corporal, és un trastorn molt freqüent en la infància, ja que es tracta d’una manifestació de les malalties infeccioses que tots els nens pateixen Les característiques particulars de les malalties infeccioses més típiques de la infància —xarampió, varicella, rubèola, parotiditis, etc— ja han estat tractades en aquesta obra en el capítol dedicat a les infeccions volum 7, i per això en aquest apartat només es fa referència a les repercussions de la febre, manifestació pràcticament constant de les malalties infeccioses infantils en general Les malalties…

El país va estar tot l’any pendent de les negociacions sobre el Brexit, que ha de tenir lloc, definitivament, el 29 de març de 2019 Finalment, en la cimera europea del 13 i 14 de novembre, es va signar l’acord definitiu El Govern de Theresa May va haver de fer front tant als sectors partidaris del Brexit, que van acusar sistemàticament la premier de ser massa tova, com als contraris de la sortida, que es van mobilitzar en manifestacions multitudinàries Així, el Partit Unionista Democràtic nord-irlandès, el DUP, va deixar de donar-li suport parlamentari Fins i tot, dins del grup parlamentari…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…

A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…

Situació Bonica perspectiva de la torre, única resta de l’antic castell, i de l’església parroquial de Sant Vicenç, que coronen la part alta del nucli de la Llaguna ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de la Llaguna, consistents en una torre, són situades a la part més elevada del poble del mateix nom, vora l’església parroquial de Sant Vicenç Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31′ 41″ N - Long 2° 7′ 23″ E Per a anar a la Llaguna partint de Montlluís Alta Cerdanya, cal agafar la carretera D-118, que en un recorregut de 3 km arriba a aquesta població MLIR Història El lloc de la Llaguna és…

Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats considerables per al seu…