Resultats de la cerca

Panoràmica sobre la vall de Sant Aniol Davant i a l’esquerra, els esquerps pendents de la serra de Talaixà, coberts per alzinars al fons, el massís de Canigó Ernest Costa L’alta Garrotxa 111, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La conca mitjana del Fluvià i l’alta de la Muga, al nord de la plana olotina, constitueixen una de les àrees més notables dels Pre-pirineus Orientals, tant des del punt de vista paisatgístic com pel que fa al poblament biològic Aquesta vasta àrea —de més 300 km 2 i amb una densitat d’habitants molt baixa— ha conservat excellentment la…

El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…

El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat…

Situació i presentació Limita amb els termes de Montseny E, Cànoves i Samalús SE, el Figaró i Montmany S, i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles W, Aiguafreda N i el Brull N El terme s’estén des dels vessants occidentals del Montseny fins al Congost, que sobrepassa una mica en el seu límit SW, on s’enfila vers els cingles de Castellar És el tercer municipi en extensió del Vallès Oriental i també un dels menys poblats Ocupa el sector central del Congost, el més engorjat, a la riba del qual s’emplaça la major part del seu poblament, però el seu territori té com a eix l’afuat turó…

Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…

Els Prepirineus centrals Penya-segats calcaris, pinedes i rovires són els principals components paisatgístics del territori prepirinenc, tal com es fa palès en aquesta visió de la Serra d’Aubenç Alt Urgell J Nuet i Badia El sollevament dels materials silícics antics i profunds que la tectònica alpina enlairà en l’eix pirinenc bàsic, féu rossolar, esqueixats, els sediments calcaris, més moderns, que tenien al damunt Per això, a banda i banda dels Pirineus axials, silícics, hom troba aquests materials calcaris disposats en relleu en costes i fent cingleres característiques són els Prepirineus…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la Plana de Vic, a l’indret anomenat popularment la Falda del Montseny Limita al N amb Santa Eugènia de Berga, a l’E amb Sant Julià de Vilatorta i Viladrau, al S amb Seva i els enclavaments de Tona Mont-rodon i Malla Torrellebreta i a l’W amb Tona i Malla La part ponentina del terme té una alçada entre els 623 m i els 499 m, al curs inferior del Gurri, i la part superior va dels 623 m als 800 m i escaig de la serra que va del coll de Taradell al de Rubí El terme s’estén encara cap al vessant E d’aquesta serra, des d’on les aigües…

Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…

Situació i presentació És un dels més reduïts en extensió de la Plana de Vic Limita al NE amb el terme de Calldetenes, a l’E amb el de Sant Julià de Vilatorta, al S amb el de Taradell, per una petita llenca a l’W amb Malla i al NW amb Vic El municipi és un dels més planers i més aprofitats de la comarca llevat d’un petit sector muntanyós a la part oriental, emboscat de roures i de pins, la resta és essencialment plana i atapeïda de conreus i de masies Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El Gurri forma límit natural amb el terme de Vic i hi desguassen les…

Situació i presentació Planoles és el municipi de menor extensió 18,7 km 2 de la Vall de Ribes, bé que és relativament el més poblat de la contrada, després de Ribes del Freser El seu terme forma una estreta franja entre els de Toses W, Queralbs N, Ribes i Campelles ambdós a l’E, i Gombrèn S S’estén pels vessants meridionals de la serra d’Estremera, per on limita amb Queralbs des del pla dels Emprius fins al pic de Gorroblanc, ja en el límit amb l’Alta Cerdanya Des d’aquí limita amb el terme de Toses a ponent, seguint el Pla Armat i el torrent d’Elena fins a arribar al Rigard Pel marge…