Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Salo No degué passar de capella rural Depengué primerament dels comtes de Cerdanya, després del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i finalment de la canònica de Sant Vicenç de Cardona L’església apareix esmentada el 966, i el 977 el comte Oliba Cabreta de Cerdanya donà aquesta església i la de Sant Joan de Cans al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, constant el 983 entre les propietats del monestir en l’acta de consagració de l’església del monestir, amb el nom de Santa Susanna de Solata No sabem com, però el domini d’aquesta església degué passar a…

Descendent d’indis otomís i fill d’un arpista, tocà en un quartet amb els seus germans i el seu pare Ingressà com a violinista a la capella de música de Sant Sebastià, a Ciutat de Mèxic Fou contractat diverses vegades per companyies itinerants d’òpera i sarsuela El seu nom és conegut perquè fou un dels primers conreadors de música de saló a Mèxic, autor de polques, masurques i valsos La seva obra més popular és el vals Sobre las olas , una afortunada imitació de l’estil de Johann Strauss fill que assolí difusió mundial Inclòs en la banda sonora de la pellícula El gran Carusso R Thorpe 1950,…

El seu pare havia estat un músic aficionat que seguí la carrera militar a cavalleria, i que convertí casa seva en un saló freqüentat per músics i intellectuals L’obra d’A Titov és majoritàriament música escènica, força influïda pel model mozartià, però amb un marcat caràcter nacional Desoint els consells paterns de procurar-se un ofici musical, Nikolaj Titov obtingué, també, una plaça de militar, que ocupà fins la seva jubilació Amb tot, a dinou anys ja havia compost la primera cançó, i n’arribà a escriure unes seixanta, en un estil senzill i captivador, cosa que li valgué el…

Inicià la formació musical a Barcelona amb Ramon Vilanova Cap al 1859 marxà a París, on estudià composició i harmonia amb H Herz i F Halévy El seu nom apareix com a director en teatres de sarsuela a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX Sobresortí com a compositor d’aquest gènere, i també d’obres de saló, principalment per a piano De la seva producció cal destacar L’últim rei de Magnòlia 1868, amb text de S Pitarra, La Rambla de les flors , Los pescadors de Sant Pol , una de les seves obres de més èxit, amb text de Pitarra, així com l’obra còmica La lluna en un cove , amb text de…

Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300 socis, que…

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha collaborat als diaris ABC , Diario de Mallorca , La Vanguardia i El País Del 2001 al 2005 dirigí i presentà el programa de literatura Saló de lectura, de Barcelona Televisió BTV, pel qual rebé un premi Ondas i el Premi Nacional de cultura el 2004 Posteriorment ha presentat a Televisió de Catalunya  L’hora del lector 2007-11 i Amb filosofia 2012-16, de format similar Del maig al desembre del 2006 fou director de l’Institut Ramon Llull Ha editat i traduït una antologia del pensament del filòsof Alain sota el títol…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart centenari del…

Rebé les primeres nocions musicals del seu germà Josep, i posteriorment amplià els seus coneixements amb Mateu Ferrer, amb qui estudià composició i orgue El 1857 marxà a Puerto Rico, on treballà com a professor, i el 1871 retornà i s’establí una temporada a la Selva del Camp En una data que es desconeix, abandonà la Selva per establir-se a Barcelona, on es dedicà principalment a tasques pedagògiques, i vers el 1887 fundà una acadèmia musical Desenvolupà probablement el tractat de solfeig  Método de solfeo , en tres volums El 1888 presentà aquesta obra a l’Exposició Universal de Barcelona, on…

Es formà a Llotja amb Fèlix Mestres Guanyà la medalla d’or del concurs Masriera el 1929, any en què exposà per primer cop a La Pinacoteca Adscrit al Saló de Barcelona, des dels anys trenta féu exposicions individuals d’obres d’un realisme vist amb sensibilitat i lirisme Reuní una importantíssima collecció d’indumentària, exposada al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona el 1933, i donada en part, el 1969, al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona Contribuí a la revaloració del carrer de Montcada Publicà Un siglo de modas barcelonesas 1750-1850…

Deixeble de Reynés a Llotja Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911 Residí uns quants anys a París 1912-33 Exposà individualment a Barcelona el 1927 Galeries Dalmau i després participà en el Saló de Primavera 1933 i 1934 i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942 Establert més tard a Ceret Vallespir, tornà a exposar individualment a Barcelona Sala Gaspar el 1951 Installat posteriorment a Eivissa, passà definitivament a Palma, on una Maternitat seva és installada als Jardins de la Muralla La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la…