Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Chakir El Homrani Lesfar

Chakir El Homrani Lesfar
Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha impulsat iniciatives de formació i inserció laboral i social, amb la participació, entre d’altres, en el programa ORDIT de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques IGOP de la UAB i la Fundació Jaume Bofill, en el programa Vicens Vives de lideratge i compromís cívic d’ESADE, en tasques de formació professional a l’empresa Aqua Development Network 2011-15, com a coordinador de projectes de mediació sociolaboral juvenil EIXAM i en l’organització de tallers ocupacionals per a joves Collaborà amb l’Institut de…
Beneixama
Beneixama
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la vall de Beneixama.
El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama Hi ha 1700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures De les 1900 ha conreades, 1150 són de secà, amb predomini de la vinya 470 ha, l’olivera 370 ha, l’ametller 210 ha i els fruiters 100 ha El regadiu 340 ha a la zona més baixa, és dedicat als fruiters 220 ha, on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses 120 ha La propietat és bastant repartida La indústria alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines ocupa el 40% de la població…
Pere Giralt i Alemany
Periodisme
Periodista i escriptor.
Emigrà a Cuba el 1873 Començà a treballar amb el seu germà Albert, en uns tallers que tenia a la ciutat de Cárdenas, per bé que aviat es dedicà al periodisme amb unes collaboracions al diari El Progreso Guanyà per concurs una plaça de delineant d’obres públiques a l’Havana, on fixà la seva residència A l’Havana fundà els periòdics L’Atlàntida 1881, en català, i collaborà en el bilingüe L’Almogàver 1885 A partir de 1891 residí a la ciutat de Colón, on també fundà el diari El Imparcial 1891 El 1894 treballà a la redacció del diari El Comercio i, des del 1899, al Diario de la…
Eliana Thibaut i Comelade
Gastronomia
Literatura catalana
Assagista, dietista i gastrònoma.
Professora d’ensenyament tècnic teòric, s’especialitzà en higiene de l’alimentació i en cuina casolana, disciplines en què assolí notorietat internacional, i contribuí a la divulgació de la cuina catalana a Europa Organitzà tallers de cuina de la Catalunya del Nord des del 1985 Collaborà en Der Feinsmäcker , revista especialitzada en gastronomia, Sant Joan i Barres , Truc i Sud , entre d’altres Publicà amb èxit notable Technologie et hygiène alimentaire 1964, Alimentació racional del cos humà 1973, Sachez vous nourrir 1977, La ration de la femme enceinte 1979, 365 menus…
,
Nicholas Grimshaw
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965 Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo 1988-93, el seu projecte més ambiciós La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath 1976 i BMW a Bracknell 1980 o els tallers d’impressió del Financial Times…
Fragments de sarcòfag amb monstre marí, de Tarragona
Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona - A Saludes Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1923-25, i ingressaren al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, on porten el núm d’inv P 426 Són fragments de marbre blanc que fan 0,22 i 0,14 m A, i 0,105 × 0,137 m B Es poden datar a la primera meitat del segle IV Es tracta de fragments de coberta de sarcòfag, amb una representació de l’…
Fragments de sarcòfag del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
Aquests dos fragments van ser descoberts a Barcelona entre els anys 1953-54 a les excavacions del carrer dels Comtes i tot seguit van ingressar al Museu d’Història de la Ciutat números d’inv A 11 572 reserva i B 3 275 El primer fragment A fa 0,28 × 0,24 × 0,09 m i el segon B 0,445 × 0,174 × 0,04 m Són de marbre blanc i es daten cap als anys 315-335 El fragment A correspon a un frontal i el B a una tapa El primer mostra parcialment restes de dos personatges, una orant i un dels seus acompanyants, que l’agafa L’altre fragment presenta parcialment una Epifania, amb la Verge Maria entronitzada i…
Troyes
Vall
Capital del departament de l’Aube, a la Xampanya, França, a la vall del Sena.
Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408…
Una nova generació d’artistes gironins
Art gòtic
Taula de la presentació al Temple, del retaule de la Mare de Déu de l’Escala, al monestir de Sant Esteve de Banyoles Aquesta obra, de Joan Antigó, és testimoni de la producció d’un dels tallers més importants del Principat S’inspira en la mateix escena de Les très belles heures de Jean de Berry BRB BG – GSerra La desaparició de Francesc Borrassà cap al 1425 motivà l’inici de l’activitat de diversos artistes, el primer dels quals fou el seu fill Jaume Borrassà Emparentat també amb la família dels Borrassà, excellí en aquell moment Joan Antigó, autor del retaule de la Mare de Déu de l’Escala…
Mare de Déu de les Neus d’Àrreu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Petita construcció rural del segle XII, amb l’absis sobrealçat i la coberta amb un teulat de fort pendent ECSA - J A Adell La capella de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu és situada al caire d’un serrat, entre dos torrents, al costat d’unes bordes, i formant part del conjunt de les bordes d’Àrreu Mapa 33-9181 Situació 31TCH418257 Per a anar-hi cal prendre un camí, només per a vianants que surt de la carretera d’Esterri d’Àneu a Alós d’Isil, passat el poble de Borén, on hi ha el pont medieval que travessa la Noguera Pallaresa, i que, en mitja hora, per un traçat embardissat i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina