Resultats de la cerca
Es mostren 4323 resultats
Sant Bertomiu de Domnòva (Tuissan)
L’antiga vila de Domnòva, avui dia totalment abandonada, era situada a uns 2, 7 quilòmetres al nord-est de Tuissan, seguint la carretera D-611 Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 876, en una escriptura datada el 22 d’abril per la qual Anna, filla de Rotruda i d’Alaric, comte d’Empúries, féu donació a Radulf i a la seva esposa Ridlinda d’un conjunt d’heretats situades al Conflent, al Rosselló, al comtat de Besalú i al Perapertusès entre els béns donats en aquest darrer territori consta la villa que vocatur Domnova in territorio Petrapertusense Domnòva —que segons la…
riera de Merlès

La riera de Merlès, prop del veïnat de les Heures, al terme de la Quar
© Fototeca.cat
Riera
Afluent per l’esquerra del Llobregat.
Es forma per la unió, prop del molí de Morata Palmerola, al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau 1543 m alt, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera De règim pluvionival semblant al de l’alt…
orient
Geografia
Història
Regions o territoris orientals.
El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les expressions…
Glanum
Ciutat
Nom llatí d’una antiga ciutat de la Gàl·lia narbonesa prop de l’actual Sant Romieg de Provença.
Les excavacions, iniciades el 1921, descobriren tres ciutats successives la primera, hellenística final del s III aC, la segona, grecollatina del 100 al 40 aC, i la tercera, romana del 40 aC a la fi del s III, amb monuments públics, termes, cases amb mosaics, un arc i un mausoleu
Migjorn
Sector meridional de l’illa de Menorca, constituït per un planell calcari miocènic, no superior als 50 m alt., pedregós, on abunden els fenòmens càrstics.
Ocupa la zona meridional compresa entre els termes de Ciutadella, es Castell i Sant Lluís S'oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l’illa són anomenades sa Mitjania
séquia de la Llosa
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva on forma els braçals de Terç i dels Albanyals, i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa , el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa
junta
Història
Al regne d’Aragó, des del segle XII, associació de caràcter transitori i voluntari de diverses poblacions o municipis per a la defensa mútua, regida per un sobrejunter, que des del segle XIII esdevingué un funcionari reial.
Ferran II de Catalunya-Aragó decretà que fossin organitzades en tot el regne, obligatòriament, per al manteniment de la pau pública, fet que dóna lloc a unes noves demarcacions que comprenien els termes municipals de les poblacions que integraven la junta, la qual esdevingué, així, un òrgan de l’administració reial
melanesi
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que comprèn diverses llengües, les més importants de les quals són l’andieu, el nengone, l’iai, el lonwolwol, el mota el vatouranga, parlades per un milió d’individus, aproximadament, a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.
Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat
Jou
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), damunt el vessant esquerre del barranc de Jou
.
Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat
tençó
Literatura
En la poesia occitana i en la catalana antiga, gènere estròfic dialogat provinent del debat o disputa que, sobre una qüestió qualsevol, han mantingut dos poetes, cadascun expressant en vers el seu punt de vista.
Deriva de la vella contentio o disputació Al costat de la tençó real hi havia també la fictícia, quan un dels interlocutors —persona, animal o cosa— era simplement imaginat pel poeta Mer joc d’enginy i agudesa, la tençó debatia temes molt dispars i podia adoptar estils i usar termes ben diversos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina