Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
Contractes agraris i tinença de la terra
“Nós, Guillem, abat de Santa Cecília de Montserrat, amb la resta de germans us donem, a tu Pere de Bacardit, a la teva muller Berenguera i als teus descendents, les terres franques i lliures anomenades Serra d’Arnall que ens pervingueren per dret del cenobi Estan situades al comtat de Manresa, al terme de Castelltallat, al lloc anomenat Serra d’Arnall Segueixen les afrontacions Tot el que aquestes afrontacions comprenen us ho donem, a vós i als vostres descendents, això és, a aquells que tinguin la casa de Bacardit, amb la condició que en elles edifiqueu un mas,…
marginal
Economia
En competència perfecta, dit de la unitat de producció en què el cost i el preu de venda dels productes són iguals, és a dir, en què no hi ha beneficis.
Hom parla, així, de terres o d’empreses marginals, les quals representen la darrera unitat productiva en activitat
Es polititza el malestar social existent entre els camperols
Marcellí Domingo polititza el malestar social existent entre els camperols de Tivissa i de les terres de l’Ebre
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
sàvic | sàvica
Geologia
Dit antigament de la fase de plegament neoalpí (cicle alpí) que s’esdevingué entre el Catià (Oligocè) i l’Aquitanià (base del Miocè), fa uns 22,5 milions d’anys.
Alguns la situen sota el Burdigalià Fase de primer ordre a les terres catalanes, afectà totes les serralades alpines
boixac
Fruits de boixac
© C.I.C - Moià
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija angulosa de 10 a 30 cm, amb les fulles lanceolades, enteres o denticulades, els capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i fruits en aqueni, tots fortament arquejats.
Es fa en terres conreades de la terra baixa a la muntanya mitjana, i floreix gairebé tot l’any
El món del treball
Fotografia de l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana” 2011 / Museu de la Vida Rural
ull de bou
Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles pinnatipartides i de capítols grocs, o blancs i grocs.
És una herba viària comuna a les terres mediterrànies de clima temperat que procedeix de l’Àsia sud-occidental
esperó de cavaller
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides i de tija poc ramificada, terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d’un llarg esperó.
És espontània a les terres mediterrànies, però és coneguda sobretot com a planta de jardí, amb diverses varietats ornamentals
séquia de Tormos
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que pren l’aigua del Túria, per l’esquerra, a l’assut de Tormos, dins el terme de Paterna, aigua amunt de Manises.
Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València