Resultats de la cerca
Es mostren 707 resultats
Vicent Mariner d’Alagó
Filosofia
Humanista, traductor i hel·lenista.
Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…
, ,
Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria
Literatura catalana
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix 1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936…
,
Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, periodista i traductor.
Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…
, ,
Manuel Pers i Fontanals
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, escriptor i traductor.
Estudià filosofia i dret a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa, i de ben jove destacà com a orador polític i forense A Barcelona collaborà a El Constitucional i La Corona Publicà Reseña histórica sobre la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830 1836 i la traducció Código Social, o sea Eco de la moral en las naciones antiguas y modernas 1844 Poeta ocasional, gairebé tots els seus versos resten inèdits, com també les memòries Compendi de la història de Vilanova en la guerra dels set anys
,
Lluís Jordà i Cardona
Periodisme
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Periodista, escriptor i traductor.
Iniciat en la carrera periodística, collaborà a El Matí i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’…
,
Frederic Clascar i Sanou
Frederic Clascar i Sanou
© Fototeca.cat
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Filosofia
Liturgista, biblista i traductor.
Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de…
,
Carles Costa i Pujol
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Lingüística i sociolingüística
Periodista, escriptor i traductor.
Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres
,
Geo Milev
Literatura
Pseudònim del poeta búlgar Georgi Kasabov.
Els seus primers poemes palesen influències del simbolisme Posteriorment evolucionà cap al futurisme i l’expressionisme El féu famós Septemvri 1925, poema apocalíptic escrit arran de l’aixecament popular del 1923, en el qual combina el patriotisme amb una ideologia d’esquerres En desacord amb el règim comunista del seu país, la publicació dels seus poemes li valgué represàlies oficials, en una de les quals fou assassinat Destacà també com a traductor dels poetes moderns europeus
Thomas Wyat
Història
Literatura anglesa
Política
Poeta i diplomàtic anglès.
De família aristocràtica, estudià al St John's College de Cambridge Molt aviat obtingué càrrecs oficials durant el regnat d’Enric VIII, encara que també fou empresonat per les seves relacions amb Anna Bolena Com a poeta no publicà res en vida Traductor de Plutarc, i un dels introductors del sonet al seu país, la seva obra aparegué recollida en la Tottel’s Miscellany ‘Miscellània de Tottel’, 1557, i els seus poemes amorosos influïren poderosament sobre els poetes elisabetians
Stanko Vraz
Literatura
Poeta eslovè.
Abandonà la seva llengua materna pel croat Paneslavista, s’adherí a l' illirisme amb entusiasme i s’establí a Zagreb, on dirigí 1842-45 el periòdic literari Kolo La seva poesia amorosa imita els romàntics txecs i polonesos De les seves obres cal esmentar Gjulabije ‘Pomes rosades’, 1840, Vienac soneta ‘Corona de sonets’, 1845 i Gusle i tambure ‘A l’amor i al patriotisme’, 1845 Traductor de Puškin i Gogol’, excellí també com a crític literari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina