Resultats de la cerca
Es mostren 863 resultats
Ramsès III
Ramsès III representat en un fresc del seu sepulcre
© Fototeca.cat
Història
Faraó egipci de la dinastia XX (1198-1166 aC) i el seu sobirà més important.
El 1194 i el 1188 derrotà els libis i, el 1191, obtingué un gran triomf sobre sis pobles de la Mar Durant gran part del seu regnat, el país visqué en una autèntica prosperitat, fet que li permeté de bastir obres tan monumentals com el temple palau de Madīnat Habu o enviar expedicions al Punt a la percaça de mirra i al Sinaí turqueses Un índex important de la riquesa del regne és la llista Gran Papir Harris de les seves nombroses donacions a diversos temples egipcis, entre els quals excelleixen els tebans, els d’Heliòpolis i els de Memfis En augmentar, però, la riquesa del clergat d’Ammó,…
Harry Swinomish Truman
Harry Swinomish Truman
© Fototeca.cat
Història
Polític nord-americà.
D’origen humil, fou elegit senador demòcrata per Missouri 1934 i vicepresident 1944 amb Franklin D Roosevelt Esdevingut president a la mort de Roosevelt 1945, fou reelegit l’any 1948 Al cap de poc temps d’haver pres possessió del càrrec ordenà el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki En política interior vetà les lleis Taft-Hartley 1947, que limita el dret de vaga, i McCarran-Walte 1952, que restringeix la immigració La seva actitud anticomunista afavorí el desenvolupament del maccarthisme i el desencadenament de la guerra freda Impulsà una política intervencionista i donà…
Josep Burrull Bonastre
Història
Polític.
Format políticament al Frente de Juventudes, posteriorment féu carrera política com a militant de FET-JONS a Sabadell Comerciant paperer, començà a fer-se un nom com a organitzador de la demostració gimnàstica en honor de Franco amb motiu de la seva visita a la ciutat 27 de gener de 1942 Cofundador del Club San Fernando, que agrupava exmembres del Frente de Juventudes, regidor pel terç familiar de la capital del Vallès 1955, tinent d’alcalde amb Josep Maria Marcet i Coll 1955-60, primer tinent d’alcalde 1960-65, alcalde 1965-76 i membre de la Diputació de Barcelona 1967-76, arran de la vaga…
Gutierre Fernández Hidalgo
Música
Compositor andalús.
Arribà a Bogotà vers el 1573 i ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral fins el 1585 També fou mestre de música al seminari conciliar de San Luis, institució de la qual arribà a ser nomenat rector A causa d’una vaga de seminaristes en aquest centre deixà el càrrec i l’any 1588 es traslladà a Quito, i més tard, a Perú i Bolívia, on ocupà diversos llocs com a mestre de capella, especialment a Cuzco i la Plata A la catedral de Santafé de Bogotà es conserven vint-i-dues composicions religioses d’aquest autor, principalment càntics i salms a quatre veus Moltes d’aquestes obres tingueren…
Caos a l’aeroport del Prat pels retards i les cancel·lacions de Vueling
Cancellacions i retards de fins a cinc hores, majoritàriament en vols de Vueling, produeixen escenes de caos a l’aeroport del Prat L’inici de vacances de molts usuaris precipita la situació, agreujada per la vaga de la companyia de serveis de terra Swissport El dia 4 el Govern de la Generalitat i el Ministeri de Foment es reu-neixen per separat amb els responsables de Vueling, i Foment anuncia l’obertura d’un expedient sancionador El dia 5 el president de la companyia demana disculpes per TV3 en una entrevista i anuncia reforços d’avions i tripulació, però el dia 23 tornen a repetir-se els…
Manifestacions del Primer de Maig
Sota el lema "Contra la pobresa salarial i social" es manifesten a les principals ciutats dels Països Catalans sindicats i forces polítiques A Barcelona, el líder de la UGT, Camil Ros, i el de CCOO, Joan Carles Gallego, encapçalen la manifestació i amenacen amb una vaga general entre final del 2016 i principi del 2017 si no es deroga la reforma laboral Prenen part en la manifestació la consellera de Treball, Dolors Bassa, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i representants d’ERC, el PSC, C’s, EUiA i Catalunya Sí que es Pot A València hi pren part també el president de la Generalitat…
La Lucha
Periodisme
Diari dirigit per Marcel·lí Domingo, òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català, quan es fundà aquest.
Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català Fundat a Barcelona a la darreria del novembre del 1916, tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment El principal articulista fou el director, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols Des d’aquesta publicació preparà l’ambient per a la vaga revolucionària de l’agost del 1917, per la qual fou…
Clifford Odets
Teatre
Dramaturg nord-americà.
Treballà d’actor a la ràdio i amb el Theatre Guild, abans d’entrar a formar part, els anys 30, del Group Theatre, on pogué començar la seva carrera de dramaturg i oferir el millor de la seva producció El 1935, a Broadway, es representaven quatre de les seves obres Waiting for Lefty , basada en la vaga de taxistes de Nova York, Till the Day I die , sobre els incidents d’un comunista a l’Alemanya nazi, Paradise Lost , la degradació produïda per la depressió econòmica dels anys trenta que desemboca en una rebellió social, i Awake and Sing , la seva obra millor segons la crítica, en la qual la…
Bienni Progressista
Història
Nom amb el qual és designat el període que comprèn des del juliol del 1854 al juliol del 1856, que, després del pronunciament (dit la acció de Vicálvaro
) dels generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce a Vicálvaro (Castella), es formà una coalició de progressistes i liberals moderats, presidida per Espartero i amb O’Donnell al ministeri de la guerra.
El període és caracteritzat per la constant lluita entre aquestes dues tendències de la coalició, que impossibilità de realitzar la radical transformació que l’Estat espanyol necessitava per a convertir-se en un estat modern Tanmateix, durant aquest Bienni fou promulgada una legislació progressiva que tingué transcendència en el desenvolupament posterior, especialment la llei bancària, la de ferrocarrils i la nova llei de desamortització preparada per Pascual Madoz Durant aquest període les associacions obreres de Catalunya gaudiren d’una certa tolerància i es convertiren en les més…
manifest dels Trenta
Història
Escrit signat per trenta anarcosindicalistes de Catalunya a l’agost del 1931.
Significà un esforç per a fixar una posició constructiva envers el paper del moviment obrer dins la Segona República i alhora era tot un programa contra el predomini de la FAI dins la CNT Hom assenyalava els recursos de poder i resistència de l’estat i de la classe capitalista i recriminava els intents d’unes minories enfront de la seva proposta d’una preparació sindical a llarg terme El manifest sembla que fou redactat per Àngel Pestaña, i entre els signants cal destacar Joan López, Agustí Gibanel, Ricard Fornells, Progreso Alfarache, Camil Piñón, Joaquim Cortès, Pere Massoni, Francesc Arias…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina