Resultats de la cerca

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom

Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica…

Doctor en drets, rector de l’Estudi General de Vic 1664 i autor de Vida admirable ilustrada de virtudes del mártir ripollés san Eudaldo , dedicada a l’abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana i d’Erill, que no s’arribà a imprimir i es conserva a la Biblioteca Episcopal de Vic ms 223 Hi descriu les festes religioses i literàries que tingueren lloc amb motiu del trasllat de les relíquies d’aquest sant a una nova urna 1670 Publicat parcialment el 1997

Advocat, presencià a Vic els avalots que precediren la guerra dels Segadors i també en presencià l’inici Indignat per l’actitud dels seus convilatans, el 1641 escriví una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït  en la ciutat de Vic des de l’any 1634 fins al de 1641 publicada a La Veu del Montserrat , XXV, 1902 Descriu vívidament l’esclat de la revolta del 1640 i insisteix reiteradament en la veracitat del seu relat

Visqué a Vic fins el 1889, que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura 1898-1906 i acabà la carrera amb Rafael Masó , amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional Quant a concepció de la forma i tractament dels materials dins l’arquitectura catalana, el seu punt de partença fou Antoni Gaudí , a la influència del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigui en contraposició En les seves obres es pot apreciar una influència medieval, especialment romànica, així com una altra de…

S’inicià amb l’Estic Vic 1992, jugà al CP Masies de Voltregà i la temporada 1998-99, després de pujar a primera catalana, tot l’equip passà en bloc al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà cinc Lligues Catalanes, quatre Campionats d’Espanya, tres Copes de la Reina, dues Copes Catalanes, una Lliga estatal i una Copa d’Europa Entremig també jugà una temporada al CP Vic i fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampiona d’Europa 1999

Formada al Club Atlètic Vic, fou campiona catalana de cros de la categoria promesa 1986, 1987, 1988 i campiona d’Espanya dels 1500 m promesa 1988 Guanyà el Campionat d’Espanya absolut dels 1500 m a l’aire lliure 1988 i en pista coberta 1988, 1990 En els Campionats de Catalunya fou tres cops campiona dels 1500 m 1986, 1988, 1989 i una dels 3000 m a l’aire lliure 1991 i dos cops dels 1500 m en pista coberta 1993, 1996 Fou regidora d’Esports de l’Ajuntament de Vic 2003-07

Fill d’un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1676 i professà el 1678 Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i la direcció d’esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis És autor d’alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell Morí essent només diaca i se'l considerà venerable

És el primer membre de la nissaga dels organistes vigatans coneguts amb l’àlies de Vila Es formà a la capella musical de la catedral de Vic i, posteriorment, a la de Barcelona Seguí la vocació eclesiàstica i obtingué diversos beneficis a les seus de totes dues ciutats el 1519 li fou conferida la dignitat canonical a Vic Es conserven dades incompletes de la seva regència del magisteri de l’orgue de les catedrals de Vic 1516-27 i de València 1510 i 1534-38 El 1536 instituí una fundació amb el capítol barceloní que permeté reconstruir l’orgue en canvi de l…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits…