Resultats de la cerca

A prop del naixement del torrent Salat, a la partida anomenada de Sant Romà, hi ha la capella refeta tardanament i ara en ruïnes de Sant Romà, documentada des del segle XIII, però que ara ja no conserva cap estructura romànica L’any 1304, en la fixació dels límits entre els castells de Llindars i Rubinat, hom anomena la coma de Sant Romà “del Coll de les Pertxes” Al costat de Sant Romà es localitzaren un grup de tombes de caixa que van desaparèixer en replanar-se les terres de conreu dels voltants

La parròquia de Montpalau es creà aproximadament a mitjan segle XI, quan es va reiniciar l’expansió del comtat i bisbat osonenc cap a ponent i es repoblà tot el territori al voltant de Cervera Sant Jaume de Montpalau apareix en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Mont Palad Torna a aparèixer també en una visita pastoral de l’any 1331 Des del 1957 pertany a Solsona L’església actual del poble de Montpalau, situada fora de l’antic clos fortificat, és una reconstrucció del temple originari feta al segle XVII o més tard…

No es tenen referències documentals anteriors al 1300 sobre aquesta església, bé que el lloc i el castell de Pomar són coneguts des de l’any 1101 Era sufragània de Santa Maria de Montlleó i així ho recull la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual del 1685 Tot i la seva aparença, l’església actual, a mig vessant del turó on hi ha el poble de Pomar, no és un edifici romànic Va pertànyer al bisbat de Vic fins l’any 1957

Es coneixen poques referències històriques sobre aquesta església del poble de Briançó Segurament fou bastida al mateix temps que s’aixecà el castell de Briançó, conegut des del 1101, any en què Geribert Hug el llegà a la mitra de Vic Sant Salvador de Briançó era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Montlleó En l’acta de la visita pastoral del 1331 es comprova com el rector de Montlleó tenia més afecte a Briançó, perquè les almoines del lloc eren molt més nombroses que les de Montlleó Briançó va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, que passà al de Solsona De la primitiva…

Aquesta petita església es troba al costat de la torre d’Enveja És consignada per primera vegada l’any 1290, en què Bernat de Castellbisbal va deixar-hi un llegat La capella continuà subsistint i al segle XVI s’hi creà un benefici La capella va ser restaurada el 1873, però fou saquejada durant la guerra civil Actualment es troba en un total estat d’abandonament L’edifici que s’aixeca avui dia al lloc és posterior al segle XIII La porta és de mig punt i té un campanar de paret amb dues obertures Hi ha un ull de bou sobre el portal L’absis és recte i a l’interior l’arcada és apuntada

Aquest castell es bastí amb tota probabilitat a mitjan segle XI, període en el qual el comtat de Manresa protagonitzà una nova expansió envers ponent i es repoblà tota la zona propera a Cervera El castell apareix en mans dels Cervera al segle XII En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, el castell fou llegat al seu nét Guillem II de Cervera En morir aquest, l’any 1173, llegà el castell de Sant Antolí al seu fill, anomenat també Guillem No obstant això, consta que el 1182 Berenguer de Ballestar, potser el castlà, llegà en testament el castrum Sancti Antonini al seu…

L’origen de la vila de Vilanova de Banat es troba en la carta de franquícia que el 25 de juny de 1255 Galceran de Pinós atorgà als nous pobladors del castell de Puig de Calbell, fortalesa que ell mateix havia manat edificar en substitució del castell de Banat Els nous pobladors procedien de la vila de Banat, i la carta de franquícia els eximia dels mals usos coneguts com cugucia, exorquia i intestia, com també de prestacions forçades En un primer moment aquesta població rebé el nom de Calbell de Banat, però al final del mateix segle ja apareix documentada com a Vilanova de Banat, nom que ha…

Malauradament resta ben poca informació d’aquesta fortalesa Es trobava situada dins l’antic terme del castell de Claramunt La primera referència indirecta d’aquest casal és de l’any 1199, data en la qual Pere de Soler, senyor del terme de Vilanova, deixà en el seu testament la Vilanova d’Espoia a Albert de Pierola El 1232 Arnau Soler i el seu fill Ramon, senyors de la domus de Vilanova d’Espoia es posen sota la protecció i la custòdia del vescomte Ramon Folc de Cardona, al qual prometen la potestat i l’ajut, llevat de la fidelitat que ells devien a…

Redacció d’Expositio super Apocalypsi, d’Arnau de Vilanova

Situació Una de les dues sepultures, del tipus anomenat banyera o d’extrems arrodonits, que hi ha en un petit tossal prop del poble de Vilanova de Segrià ECSA-J Bolòs Uns 300 metres abans d’arribar a Vilanova de Segrià venint de Benavent de Segrià hi ha a mà esquerra un tossalet allargassat, on es conserven dues sepultures Mapa 32-14 359 Situació 31TCG032186 Necròpoli El tossal ha estat aprofitat per a treure pedra, segons es pot veure en els senyals de les falques que encara hi ha A la superfície aplanada de dalt es conserven dues tombes La més oriental és justament…