Resultats de la cerca

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò més…

Graduat a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia, posteriorment estudià composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum de París 1934 Altre cop a Bulgària, formà part d’un quartet com a violista i fou director de l’Orquestra de Ràdio Sofia El 1938 anà a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb J Haas i A Lorenz Fou professor de composició i direcció orquestral a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia a partir del 1947, i director de l’Òpera Nacional del 1965 al 1967 Com a compositor, la seva obra s’inspira en la música popular búlgara, tant pel que fa a les melodies com als ritmes De l’…

Estudià composició amb R Wagner-Régeny a la Musikhochschule del Berlín Est 1952-58 i a continuació entrà a l’Akademie der Künste, on es perfeccionà amb H Eisler 1958-60 El 1964 ingressà a la Komische Oper, on pogué unir les seves aficions teatrals i musicals El seu estil s’organitzà sempre al voltant d’un eficaç sentit del dramatisme escènic Sensibilitat i delicadesa coexisteixen amb explosions de paroxisme dins d’una volguda imprecisió harmònica que fa de l’atonalisme un element dramàtic més A partir dels anys seixanta es decantà cap a un compromís més accentuat envers les tècniques…

Es formà a Berlín amb K von Wolfurt i acabà els estudis, després de la guerra, amb J Rufer i B Blacher 1946-51, mentre treballava a Ràdio Berlín A partir del 1957 s’establí a Detmold com a professor de composició Obtingué nombrosos premis i fou membre de les acadèmies de les arts d’Hamburg i del Berlín Oest Si bé inicialment militava en l’avantguarda musical, posteriorment desenvolupà un estil més suau i de caràcter romàntic, també en el conreu de l’òpera, fluctuant entre les propostes de HW Henze i la radicalitat de K Stockhausen o A Reinmann El seu llenguatge plenament serialista durant els…

Rebé del seu pare les primeres nocions de música Després ingressà al Gymnasium de Praga i continuà els estudis musicals pel seu compte violoncel, orgue i teoria Fou mestre d’escola a Mníšek 1786-88 i tot seguit es feu càrrec de la capella de Rožmitál, on fou kantor des del 1788 fins al 1815, que se suïcidà La seva considerable obra és una mostra típica de la darreria del segle XVIII, amb una clara deriva cap a l’estil mozartià És considerat un dels compositors més representatius de la música bohèmia Són molt conegudes les seves peces i els cants de Nadal, amb una notable…

Treballà en diverses ciutats, com ara Utrecht organista a l’església de Sant Nicolau, 1732, Amsterdam 1737 i Leiden 1749-51 Estudià amb G Tartini a Itàlia Per manca de perspectives de feina a Holanda, el 1752 s’establí a Anglaterra, on participà molt activament en la vida musical Tocà els solos de violí de l' Acis and Galatea de GF Händel 1754 i, el 1760, succeí a Charles Burney com a organista a St Margaret’s, a Oxford L’any 1762 es traslladà a Cambridge, on treballà com a intèrpret i professor de violí i de teoria Moltes de les seves obres segueixen els patrons establerts pel Barroc italià…

Des de jove mostrà ja un ampli ventall d’interessos pel que fa a la música Tocà el violoncel, la guitarra i el piano i s’interessà per la música clàssica, per la música popular nord-americana i pel jazz Estudià composició a la Universitat de Minnesota amb D Ferguson i, gràcies a una beca, es traslladà primer a París, on fou deixeble de N Boulanger 1927-28, i després a Viena, on estudià amb A Berg 1931-32 Les seves obres inicials, de llenguatge eclèctic, revelen influències diverses, però a partir dels anys quaranta començà a fer servir materials melòdics provinents del folklore…

Estudià orgue amb el seu pare, Bénigne Balbastre, organista de Saint-Medard, a Dijon L’any 1750 es traslladà a París per estudiar-hi composició amb Claude Rameau, germà del famós compositor i teòric francès Jean-Philippe Rameau, i obtingué un gran èxit interpretant concerts per a orgue al Concert Spirituel L’any 1760 esdevingué organista de la catedral de Notre-Dame El 1776 fou nomenat organista del futur Lluís XVIII, càrrec que ocupà fins a la Revolució Francesa Les seves composicions per a orgue són de caràcter variat, i van des de les composicions primerenques, que contenen títols…

Nascut en una família de llarga tradició musical, a set anys fou admès com a alumne d’Ede Banda a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Es perfeccionà amb Enrico Mainardi i es diplomà a l’Acadèmia de Música de Santa Cecília de Roma el 1962 Un any després fou guardonat al Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals, celebrat a Budapest Continuà els estudis de perfeccionament a Puerto Rico amb Pau Casals 1965-66, que el convidà a participar en el Festival de Marlboro durant quatre anys consecutius Així mateix, ha estat convidat als festivals de Salzburg, Lucerna i Praga i…

JS Bach Suite IV per a violoncel sol en mi bemoll M , BWV 1010, bourrée II © Fototecacat/ Jesús Alises Documentada ja al segle XVI, la seva etimologia és controvertida Alguns musicòlegs pensen que fou introduïda a França pels boulgres o bulgares ‘búlgars’ D’altra banda, el verb bourrer designa l’acció de picar, batre, copejar, que podria estar relacionat amb el seu origen marcadament ritmat Possiblement introduïda a la cort de França per Margarida de Valois l’any 1555, ben aviat s’integrà a la suite instrumental M Praetorius, H Purcel, JS Bach i a l’òpera JB Lully, JPh Rameau…