Resultats de la cerca

D’antuvi conreà la pintura històrica La rendició de Girona , vers el 1886, fons dels Museus d’Art de Barcelona Posteriorment descobrí el paisatge de la costa catalana Caldetes, Tossa, i més tard, d’Eivissa, on, dedicat a la pintura de figura i de paisatge, visqué llargues temporades fins que morí Exposà a Nova York i a Buenos Aires El luminisme de la seva obra l’emparenta amb Sorolla El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom, a la vila eivissenca de Santa Eulàlia del Riu

D’origen noble, fou educada en els principis de la Illustració Visqué a Caen, on estigué en contacte amb un grup de girondins exiliats de París Petion de Villeneuve, Buzot i, sobretot, Charles de Barbaroux que conspiraven contra la Convenció i el Terror i es lliurà a la causa girondina Es traslladà a París, on decidí d’assassinar Marat El 13 de juliol de 1793 aconseguí que aquest la rebés amb l’excusa de facilitar-li informació i l’apunyalà mentre ell era al bany Pocs dies després fou guillotinada

Anà de molt jove cap a les Índies 1535 visqué primerament a les regions avui colombianes 1538-47, i després recorregué el Perú fins a Potosí 1547-50 passà els darrers anys a Sevilla Abans de morir, publicà la Parte primera de la Crónica del Perú Sevilla 1553 i deixà enllestides Del señorío de los Incas, Descubrimiento y conquista del Perú i Guerras civiles d’aquesta només són coneguts els primers tres llibres, que han estat publicades molt modernament, obres d’una gran honestedat científica, on demostra un gran respecte per les poblacions indígenes

Visqué un temps a Itàlia, servint a l’exèrcit imperial Adjunt de la cort de l’emperador, durant les estades d’aquest a Barcelona formà part de les tertúlies literàries de Joan Boscà El 1546 embarcà cap a Nova Espanya Orientat per Diego Hurtado de Mendoza i sota la influència, sobretot, de Petrarca, d’Ausiàs Marc i de Garcilaso de la Vega, escriví sonets, cançons, epístoles, madrigals entre els quals el popularitzat Ojos claros, serenos , de caràcter amorós, adreçats sovint a una Laura identificable potser amb la noble Laura Gonzaga

Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província de València el 1817, se secularitzà el 1820 i visqué a Amèrica fins el 1833 S'interessà per la música i per la poesia escriví una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda —presentada a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca—, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 i una comèdia en dos actes i en vers, Divorci per força 1837 Deixà inèdites moltes poesies, una d’elles de cent setanta-quatre versos, escrita només amb monosíllabs

Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol

Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència Desitjava una França religiosa però separada de Roma Influí sobre l’obra de Fouillée i la de Guyau Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale 1854-64, Introduction à la philosophie analytique de l’histoire 1896, Philosophie analytique de l’histoire 1896, Histoire et solution des problèmes métaphysiques 1901

A més d’un parell de volums poètics no rellevants Oh sombra puritana , 1951 i Tierra sin mapa, 1959, la seva activitat principal és l’assaig, però es troba dispersa en diverses publicacions de tot Amèrica/> En el volum Uruguay hoy 1965 expressa clarament les seves opinions socioliteràries, com també Los dictadores latinoamericanos , on analitza aquesta figura arquetípica, sovint explorada per la novellística, i fa un enfocament múltiple entorn de les obres de MAAsturias, ACarpentier, ARoa Bastos i GGarcia Márquez Fou expulsat de l’Uruguai el 1973 pel règim militar i visqué…

Visqué al Japó, d’on tornà el 1937 per tal de lluitar contra la invasió japonesa Posteriorment, s’afilià al Partit Comunista Xinès i, a la fundació de la República Popular de la Xina, fou nomenat viceprimer ministre 1949-54 De contingut social i revolucionari, la seva poesia evolucionà d’unes formes experimentals a un llenguatge molt més clàssic i planer Entre els seus reculls destaquen Deesses 1922 i Avantguarda 1928 És també considerat un dels assagistes contemporanis xinesos més destacats, i fou el primer a fer una anàlisi marxista de la història xinesa

Visqué a Suïssa des dels cinc anys i es graduà a l’École de Beaux-Arts de Ginebra el 1923 Retornà a Itàlia, on exercí fins el 1939 Fou membre fundador dels CIAM i estigué vinculat a nombrosos grups de l’avantguarda europea Entre les seves realitzacions destaquen l’església construïda a Lourtier, Suïssa 1932, la residència Morand-Pasteur a Saillon 1939 i la fàbrica Lesieur a Dunkerque 1984, amb Emmanuel Cattani Escriví més de 50 llibres de teoria arquitectònica i urbanística, entre els quals sobresurt Gli elementi dell’architettura funzionale 1932