Resultats de la cerca

Foren islamitzats pels turcs, i després de la Primera Guerra Mundial foren perseguits pels grecs Parlen un dialecte romanès propi, el meglenític Llur centre és Nânta

És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes tres llenques també brodades —amb una figura a cadascuna— pengen del cos principal Procedeix de la Seu d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades

El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el pare El seu net, Francesco…

Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs…

El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne

A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a ésser…

L’edifici L’estructura de l’edifici és la d’una església d’una sola nau molt allargada, amb una capçalera trevolada a l’est Dels tres absis, semicirculars i precedits per arcs presbiterals, el central, que no era l’originari de l’església segons han demostrat les excavacions, fou substituït, entre els anys 1907 i 1911, per una sagristia rectangular, avui dia igualment enderrocada en els treballs de restauració portats a terme La porta d’accés s’obre a la façana nord És d’arc de mig punt i queda protegida per un porxo que té quatre arcs oberts al nord, sostinguts per tres pilars circulars i…

Fou diputat pel capítol de Vic per a tramitar des de Roma la deposició del bisbe Guillem de Tavertet, la qual cosa obtingué el 1233

D’origen grec, al s XI era una de les famílies feudals més poderoses de Tràcia Joan Cantacuzè fou coronat emperador de Bizanci conjuntament amb Joan V, casat amb la seva filla Helena Associà a l’imperi el seu fill Mateu Cantacuzè 1354-57 i concedí el despotat de Mistra a un altre fill, Manuel Cantacuzè , al qual succeí l’esmentat Mateu, pare de Demetri Cantacuzè , desposseït el 1384 del despotat, i de Joan Cantacuzè , titulat dèspota de Mistra la filla d’aquest, Helena Cantacuzè , es casà amb Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona Caiguda Constantinoble en poder dels turcs 1453, la família…