Resultats de la cerca
Es mostren 423 resultats
Necròpoli de Sant Joan de Caselles (Canillo)
Situació Conjunt de tombes de la necròpolis vistes en planta E Vives Aquesta necròpolis es troba al mateix turó on hi ha erigida l’església La situació i l’itinerari són, doncs, els mateixos Necròpoli La documentació d’època medieval conservada, referida a Caselles, no suggeria unes característiques especials de poblament del lloc El descobriment d’una necròpolis al costat de l’església demostra l’existència d’un nucli d’habitatge d’una certa importància L’àrea excavada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la zona de migjorn ocupa una superfície aproximada de 80 m 2 i arriba fins al…
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen…
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…
làmpada

Diversos tipus de làmpades elèctriques
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu productor de llum.
Les làmpades poden ésser de diversos tipus, segons llur forma de funcionament i d’obtenció de la llum Abans de l’aplicació de l’electricitat, la llum artificial era produïda per combustió d’una substància líquida o sòlida oli, cera, resines, etc, i encara avui són emprats a vegades aparells que produeixen llum per combustió llums de petroli, de butà, d’acetilè i, especialment, de gas per a l’enllumenat públic làmpades de Bec Auer Les làmpades elèctriques, actualment gairebé les úniques utilitzades, es basen en altres principis que la combustió i poden ésser classificades bàsicament en dos…
rentatge a l’àcid
Disseny i arts gràfiques
Procediment de gravat calcogràfic i litogràfic consistent a aplicar l’àcid o aiguafort amb un pinzell directament damunt la superfície, verge de reserves, de la planxa de coure o de zinc que hom vol gravar procurant, sempre, que no corri l’àcid damunt els llocs que han d’aparèixer blancs en el gravat.
S'obtenen així grans masses agrisades d’una textura característica, amb riquesa de degradats i que permeten una gran soltesa en el traç Generalment el tiratge admet un nombre reduït de proves, perquè l’àcid, així aplicat, forma poca rugositat damunt la planxa i no pot retenir una gran quantitat de tinta, alhora que és molt sensible a desaparèixer pel frec que rep durant el tintatge i la pressió del tòrcul
volumetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa que fa ús d’una reacció química entre solucions per tal de determinar la quantitat de substància, objecte de l’anàlisi, present en una mostra.
Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o trencament d’enllaços…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Manuel Tomàs, de Vilanova i la Geltrú
Manuel Tomàs era un llauner de Vilanova i la Geltrú el 1862 El 1867 s’establí com a competidor dels Soujol en la producció de canonades per a gas i aigua Els francesos, establerts a Barcelona, li portaven set anys d’avantatge, però el mercat era prou ample per a tots dos Tomàs va optar també pel mètode francès de la canonada de ferro embetumada, però amb una variació important utilitzava ferro dolç –acer– galvanitzat, en lloc del ferro colat tradicional Tomàs obtingué un privilegi de fabricació per aquest sistema en què l’acer era recobert per una pellícula de zinc Anunci…
Vegetarianisme
El vegetarianisme és un corrent d’alimentació alternativa que postula, com a principi dietètic bàsic, el refús de la carn i fins i tot del peix, com a aliment Parallelament, se sol recomanar la supressió dels cereals refinats i del sucre blanc i substituir-los per cereals integrals i sucre morè l’abstenció en el consum d’aliments processats tecnològicament, d’additius químics alimentaris i de begudes alcohòliques, i la realització de menjars senzills i poc abundosos En general, els aliments bàsics dels règims vegetarians són cereals integrals, llegums, verdures i hortalisses, fruites, fruites…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina