Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Balenyà

Aspecte de la plaça d’Espanya dels Hostalets de Balenyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja…
Quart
Vista de Quart (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-…
Sant Martí o Sant Erasme de Pertegàs (Sant Celoni)
Art romànic
L’església de Sant Martí actualment anomenada Sant Erasme és situada a la dreta de la riera de Pertegàs, al nord de la vila de Sant Celoni, en el passeig dit de la Rectoria Vella El nom de Pertegàs apareix en diferents documents dels segles X i XI amb les següents terminacions Pertigatio, Perticacio, Petegacio , però és al final del segle XI que ja apareix l’acabament propi de la llengua catalana, Pertegaç , que ha donat lloc a Pertegàs La parròquia de Sant Martí de Pertegàs era construïda en terrenys alodials fora de la primitiva població de Sant Celoni, que feia més de dos segles que ja…
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Historiografia catalana
Institució museística descentralitzada, constituïda per una seu central i per diversos museus i llocs d’interès del patrimoni científic, tècnic i/o industrial de Catalunya que fou inaugurada el 12 d’abril de 1984.
Desenvolupament enciclopèdic La Llei de museus de 2 de novembre de 1990 constituí el mNACTEC com a entitat autònoma i el declarà museu nacional Entre els assessors del Museu hi ha historiadors com Santiago Riera i Tuèbols, Jordi Maluquer de Motes i Jordi Nadal i Oller Eusebi Casanellas i Rahola n’ha estat el director des de la seva inauguració Casanellas és enginyer industrial i estudià també ciències socials i medi ambient a la Universitat d’Indiana Entre el 1997 i el 1999 fou vicepresident de The International Conference for the Conservation of Industrial Heritage TICCIH i n’és el seu…
Sant Miquel de Pera
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), dins l’antic terme d’Oix, enlairat a l’esquerra de la riera d’Oix, als contraforts sud-occidentals de la serra de Bestracà, prop del coll de Pera (742 m alt.).
L’església parroquial de Sant Miquel tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà
el Palau
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), a la dreta de la riera del Palau, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix dins el terme de Castellví de Rosanes, prop de can Xandri.
Damunt seu hi ha l’ermita o santuari del Palau, dedicada a santa Madrona Modernament hom hi ha edificat la urbanització del Parc de Vallpalau Al S hi hagué l’antiga colònia industrial del Palau
Palagret
Veïnat
Veïnat del municipi de Celrà (Gironès), a llevant del poble, a l’esquerra de la riera de Palagret, que neix dins el mateix terme, als contraforts nord-occidentals de les Gavarres, i aflueix al Ter per la dreta dins el terme de Bordils.
Molinars
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de Colera (Alt Empordà), a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d’aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca a la mar a la badia de Colera.
Viladomiu Nou

Colònia tèxtil de Viladomiu Nou, a Gironella
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Antiga colònia industrial tèxtil del municipi de Gironella (Berguedà), situada al S de la vila, a la dreta del Llobregat, a la seva confluència amb la riera de Clarà, al límit amb els termes d’Olvan, Casserres de Berguedà, Puig-reig i Sagàs.
Era una fàbrica de teixits i filats de cotó Societat Anònima Viladomiu que el 1970 donava feina a 725 persones Tancada el 1982, incloïa el casal anomenat Torre de l’Amo , residència dels propietaris que, un cop restaurat, el 2003 fou recuperat com a centre de gestió del Parc Fluvial del Llobregat i la seu del Centre d’Interpretació de les colònies tèxtils del Llobregat El 2007 hi fou inaugurat un museu dedicat a la vida quotidiana dels propietaris fabrils
Vallcàrquera
Poble
Poble del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), l’antic terme del qual comprèn la vall baixa de la riera de Vallcàrquera, afluent, per l’esquerra, del Congost que neix al Tagamanent i s’uneix al seu col·lector vora el Figueró.