L’església de Sant Martí (actualment anomenada Sant Erasme) és situada a la dreta de la riera de Pertegàs, al nord de la vila de Sant Celoni, en el passeig dit de la Rectoria Vella. El nom de Pertegàs apareix en diferents documents dels segles X i XI amb les següents terminacions Pertigatio, Perticacio, Petegacio, però és al final del segle XI que ja apareix l’acabament propi de la llengua catalana, Pertegaç, que ha donat lloc a Pertegàs.
La parròquia de Sant Martí de Pertegàs era construïda en terrenys alodials fora de la primitiva població de Sant Celoni, que feia més de dos segles que ja existia, segons referències documentals de l’arxiu de la Catedral de Barcelona.
La primera notícia documentada referent a l’església de Sant Martí de Pertegàs, és al cartulari de Sant Cugat en una donació d’una peça de terra feta el 14 d’octubre de 1044 per Riculfó al prevere de Sant Martí de Pertegàs perquè pregués sempre per la seva ànima.
El 8 de maig de 1106 l’església és consagrada per Berenguer, bisbe de Barcelona, i al final del segle XII serà habilitada com a nova església parroquial en substitució de la primitiva capella de Sant Celoni, anomenada des d’aquest moment amb el nom de la Pavordía.
Durant els segles XII i XIII trobem referències de la parròquia i església de Sant Martí de Pertegàs en diferents documents de donacions, llegats i permutes recollits al cartulari de Sant Cugat i a l’arxiu de la Cúria de Barcelona. Així coneixem com, el 28 de desembre de 1283, Ramon de Vilalta, clergue de l’església de Sant Martí de Pertegàs, és nomenat marmessor d’Alemany de Sobirats, ardiaca de Barcelona.
El 7 de març de 1301 Bernat Guillem de Pinelles institueix, en el seu testament, un benefici a l’església de Sant Martí de Pertegàs, segons un document de l’arxiu de la seu de Barcelona.
Durant el segle XIV fou ampliada i reformada (les obres s’acabaren el 1369) i foren fundats el benefici de Santa Anna per Bernat Enart (el 1340) i el benefici a l’altar de Santa Maria per Bernat de Puigvert (el 1334).
A la visita pastoral del 28 de novembre de 1635, feta pel bisbe Manrique, consta el que hi havia a l’església de Sant Martí: l’altar major amb un retaule pintat amb la imatge de la Verge Maria; nou capelles i tres confraries dedicades a diferents sants i advocacions.
El 1703 l’església de Sant Martí de Pertegàs perd la parroquialitat a favor de l’església bastida dins la vila, i amb el temps es trasmuda la primacia, de manera que el poblat que es va començar a erigir a l’entorn de la pabordia (capella de Sant Celoni) s’ha afermat i ha esdevingut l’actual població de Sant Celoni; mentre que l’antiga parròquia s’anà arruïnant i arribà a perdre l’advocació a sant Martí, i ara només ens en queda una part: l’ermita de Sant Erasme i la Rectoria Vella (construïda al segle XV), tocant a la riera de Pertegàs, fora vila.
Consagració de l’església de Sant Martí de Pertegàs per Berenguer, bisbe de Barcelona (8 de maig de 1106)
"Hoc est translatum sumptum fideliter a quodam publico instrumento, cuius tenor noscitur esse talis:
Anno Incorporationis Dominice millesimo centesimo sexto, octavo idus may, communi utilitate providentes, venerabilis Berengarius Dei nutu Barchinonensis episcopus et cannonicorum sibi commissorum conventus inferius anotatus, cum non parvo populorum concursu, sollempniter convenerunt ad consecrandum domum Dei in honore sanctissimi confessoris Christi Martini episcopi, in comitatu barchinonensi in pago vocato Pertigatio. Die siquidem consecrationis confirmaverunt predicte ecclesie quidquid possessionum habebat vel habere debebat ubique locorum, terras videlicet et vineas, domibus et arboribus in circuitu suo, et constituerunt ut ipsa ecclesia a Barchinonense Sede crisma acciperet, eidemque Sedi anualiter per sensum inter duas sinodos XXXIIII. denarios monete curribile persolveret, atque cimiterium undique XXX. pasuum ecclesiasticorum ipsi ecclesie confirmaverunt; et quidquid in eodem spatio continetur sub defensione ecclesiastica posuerunt, atque temerarie inde aliquid auferentem vel invadentem ut reum sacrilegium omnino condempnaverunt donec canonice satisfaceret. Habet namque afrontationes sive terminos prescripta ecclesia unde accipit decimas et primitias vel oblationes fidelium, a parte orientis in ipsa serra Rivitorti usque in podio qui dicunt Morell, a meridiana parte in podio de ipsa Oliva, ab occiduo in torrente Rivisicci et in serra de ipsa Valedella, sive in ipsa cuma de Bag a parte vero circii in torrente qui fuit condam Oliva Olsen. Alodia autem prefate ecclesie sunt hec: Primum namque domos et alodia in circuitu prelocute ecclesie, sicut detinet ab ipso ilumine de Pertegas usque ad ipsa serra que dicunt Era Vetula. In alio loco que dicunt Espinalb petiam I terre. Ad ipsa Lintiscleda petiolam I terre et alia petiola terre super domum Pages. Et alodium quod dimisit predicte ecclesie Adalbertos Bughera. Et petiam I terre quod dimisit sepedicte ecclesie Miro Seniofredi ad ipso Boniato. In alio loco qui dicitur super mansum Annio, vel in ipso plano, dederunt Rodlandus et soror eius nomine Stephania predicte ecclesie portiones suas de alodio, et Guillelmus Amalric suos directos. Ut autem prescripta ecclesia plena libertate gauderet constituerunt ut salva iustitia et dignitate Barchinonensi Sede libereque sui iuris sunt vel erunt possideret, et ut nulla ecclesiastica secularisve persona eam suis rebus expoliare vel invadere presumat sub anatematis interpositione proibuerunt, cunctis quod ei iusta servantibus et benefacientibus absolutionem peccatorum per Dei gratiam promiserunt. Actum est hoc die et anno prefixo.
Dimisit autem prefate ecclesie quidam Erumir Gisalli alodium suum qui est infra alodium Reimundi Adalberti et de suos heredes. Item dederunt prefate ecclesie Albertus Oliba et frater eius Arnallus decimam de ipso molendino quem habent in Tordaria.
+ Berengarius Barchinonesis episcopus. + Ermengaudi archidiaconi. Sig+num Petri presbiteri et primicherii. Signum Petri decani et sacerdotis Sancte Crucis. Signum Berengarii levite et capitiscole. Signum Bernardi Ollegarii. Signum Raimundi levite ac iudicis. Signum Raimundi sacerdotis. Sig+num Guillelmi Bonifilii. Sig+num Dalmacius Giriberti. Sig+num Reimundi Vives. Sig+num Bernardus Artalli. Sig+num Petras Calm. Sig+num Gitard Vives. Sig+num Martini Vives. Sig+num Seniofredi Macip. Sig+num Stephanie. Sig+num Guillelmus Amalrich. Sig+num Poncius Petri.
Guillelmus monachus qui hoc scripsit die et anno prefixo (Signe)."
[O]: perdut.
A: Arxiu Fidel Fita, Arenys de Mar, Ms. 1276, còpia del segle XIV.
a: J.M. Pons i Guri: Reculls d’història jurídica catalana, III, 1989, pàgs. 422-423.
Traducció
"Això és una còpia presa fidelment d’un document públic el contingut del qual és aquest: L’any mil cent sis de l’Encarnació del Senyor, el dia vuitè dels idus de maig, vetllant pel bé comú, el venerable Berenguer, bisbe de Barcelona per voler de Déu, i el capítol de canonges que li són confiats i que s’esmenta més avall, amb una gran assistència del poble, es reuniren solemnement per a consagrar la casa de Déu en honor de sant Martí, bisbe i confessor de Crist, al comtat de Barcelona, al lloc anomenat Pertegàs. El dia de la consagració confirmaren a l’esmentada església totes les possessions que tenia o havia de tenir en qualsevol lloc, o sigui, terres i vinyes amb cases i arbres al seu voltant, i establiren que aquesta església rebés el crisma de la seu de Barcelona, i que cada any pagués com a cens a la mateixa seu, entre dos sínodes, trenta-quatre denaris en moneda corrent, i confirmaren a la mateixa església un cementiri de trenta passes eclesiàstiques; i tot el que hi ha contingut en aquest espai, ho posaren sota l’empara de l’església, i condemnaren absolutament com a reu de sacrilegi tot aquell que temeràriament intentés treure’n res o bé envair-ho, fins que no en fes esmena canònicament. L’esmentada església té com a afrontacions o termes d’on rep els delmes i les primícies i les oblacions dels fidels, a llevant la serra de Riutort fins al puig anomenat Morell, a migjorn el puig de l’Oliva, a ponent el torrent de Riusec, la serra de Valedella i la coma de Bac, a tramuntana el torrent que en altre temps fou d’Oliva Olsen. D’altra banda, els alous de l’esmentada església són aquests: en primer lloc les cases i els alous al voltant de l’esmentada església, tal com els posseeix des del riu de Pertegàs fins a la serra que anomenen Era Vella. En un altre lloc que anomenen Espinalb, una peça de terra. A la Lintiscleda, una petita peça de terra i una altra petita peça de terra damunt la casa de Pagès. I l’alou que deixà a la sobredita església Adalbert Buguera. I una peça de terra que deixà a la mateixa església Miró Seniofred, al Boniat. En un altre lloc que s’esmenta sobre el mas Anni, al pla, Rotllan i la seva germana, anomenada Estefania, donaren a l’esmentada església les parts que els corresponen d’un alou, i Guillem Amalric, els seus drets. Tanmateix, perquè l’esmentada església gaudís de plena llibertat, establiren que, salvaguardant la justícia i la dignitat de l’església de Barcelona, posseís lliurement tot el que pertany al seu dret, i prohibiren amb interposició de l’anatema que cap persona, ni eclesiàstica ni seglar, pretengui espoliar-la dels seus béns ni envair-los, i a tots els qui observin el que li correspon en justícia i siguin benefactors seus, els prometeren l’absolució dels pecats per la gràcia de Déu.
Això es féu el dia i l’any abans esmentats.
D’altra banda, un tal Erumir Guisall deixà a l’esmentada església un alou de la seva propietat que es troba sota l’alou de Ramon Adalbert i dels seus hereus. Igualment, Albert Oliba i el seu germà Arnau donaren a l’esmentada església el delme del molí que tenen al Tordera.
Berenguer, bisbe de Barcelona. Ermengol, ardiaca. Signatura de Pere, prevere i primicer. Signatura de Pere, degà i sacerdot de la Santa Creu. Signatura de Berenguer, levita i cabiscol. Signatura de Bernat Oleguer. Signatura de Ramon, levita i jutge. Signatura de Ramon, sacerdot. Signatura de Guillem Bonfill. Signatura de Dalmau Geribert. Signatura de Ramon Vives. Signatura de Bernat Artall. Signatura de Pere Calm. Signatura de Guitart Vives. Signatura de Martí Vives. Signatura de Seniofred Macip. Signatura d’Estefania. Signatura de Guillem Amalric. Signatura de Ponç Pere. Guillem, monjo, que ho ha escrit el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)