Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Sant Aciscle
Església
Antiga església del municipi de Perpinyà (Rosselló), esmentada al segle XIII, situada a l’W de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l’estació del ferrocarril, al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.
Sakhalin
Illa
Illa de la mar d’Okhotsk, a Rússia, pertanyent a l’oblast’ homònima, separada del continent asiàtic, a l’W (al qual la uneix un dic) per l’estret de Tatària i de l’illa de Hokkaidō (Japó), i al S, per l’estret de La Pérouse.
Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’anomenaren Karafuto en compartiren l’administració…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
Montmeneu
Partida
Partida del municipi de Seròs (Segrià), al S del municipi, al límit amb el de la Granja d’Escarp, al voltant del Montmeneu (494 m alt.), punt culminant de la línia divisòria d’aigües entre el Segre i l’Ebre, a l’W de les Garrigues.
Mònaco
Estat
Estat d’Europa, situat a la Costa Blava, entre Niça i Menton, i que ocupa una estreta franja de la badia que s’obre al peu dels Alps Marítims, entre els caps d’Ail, a l’W, i Martin, a l’E; la capital és Mònaco.
La geografia El territori de Mònaco, ampliat en més de 30 ha entre el 1959 i el 1972 amb la construcció de terraplens sobre la mar, és constituït per una aglomeració urbana integrada per tres nuclis al voltant del port Mònaco, al SW, situat en un petit turó de 65 m d’altitud, La Condamina, al centre, nucli comercial i industrial, i Montecarlo, al N, zona turística del principat El francès és l’idioma oficial, però hom també parla el monegasc dialecte de l’occità, l’italià i l’anglès La majoria de la població és catòlica, religió oficial de l’Estat La magnífica situació vora mar i la suavitat…
Minnesota
Vista del llac Superior a la riba de l’estat de Minnesota
© Maria Galí i Cabana
Estat dels EUA, que limita al N amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontario, a l’E amb Wisconsin i el llac Superior, al S amb Iowa i a l’W amb Dakota del Nord i amb Dakota del Sud; la capital és Saint Paul.
La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates La ramaderia, molt desenvolupada, colloca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció de ferro jaciments a cel…
Sant Quiri
Vista aèria del conjunt de Sant Quirí
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), a l’W del terme, al cim de la muntanya de Sant Quiri
, que domina la confluència de les valls de Castellàs i de la Guàrdia, a ponent, i d’aquesta amb la de Pallerols, a llevant.
Al vessant meridional hi ha el llogaret de Malgrat de Noves
Gata
Municipi
Municipi de la Marina Alta en una vall transversal del muntanyam subbètic del Marquesat, travessat d’W a E pel riu de Gorgos o de Xaló, que obre un difícil pas entre el rocam cretaci que constitueix les principals altituds (tossal Pla, penyes Blanques, Serrelles i Soldetes).
Una bona part del terme 902 ha és inculta L’agricultura 1132 ha és gairebé tota de secà la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses La indústria de la llata de margalló cabassos, capells, estores, etc, que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps de l’espart hom feia cordam A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí la bova, la ràfia i la palma tropical, alhora que passava a la indústria dels…
Finlàndia
Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre…
la Dòvia
La vall de la Dòvia amb la mola de Llaberia al fons (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de S a N, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m), a l’W, i del Mont-redon (862 m), a l’E, dins el terme de Pratdip (Baix Camp).
El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip