Resultats de la cerca

Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…

La coneguda llegenda de l’exterminador de rates o flautista d’Hamelin és associada amb el probable èxode real d’infants i joves per colonitzar l’est, durant el segle XIII

És un centre comercial port fluvial i un nucli industrial maquinària de construcció naval, productes químics, material ferroviari, ciment

Pertany a les illes Frisones i és situada davant la desembocadura de l’Ems els seus principals recursos són la pesca i el turisme El centre comercial és Borkum

És un centre de fabricació de maquinària de mines i de l’elaboració del carbó

Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…

Port fluvial, centre comercial i nus de comunicacions, amb indústries mecàniques, tèxtils i de conserves càrnies les més importants d’Alemanya Té universitat Conserva la catedral, gòtica luterana, i el palau ducal s XVIII Fou centre de l’estat homònim

Vida i obra Era fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina Format, molt probablement, a redós de la catedral de Barcelona, l’any 1204 en fou clergue i scriptor El 1218 anà a la Universitat de Bolonya, on estudià cànons i exercí també el professorat fins el 1222 Escriví una Summa Iuris Canonici , redactada, sembla, entre el 1218 i el 1221 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu Renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde dels frares predicadors, fundat per sant Domènec, orde que havia conegut a Bolonya Seguiren uns…

Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…

Al senyor Andreas Sigismund Marggraf 1709-82, modest i plàcid apotecari berlinès de salut delicada, l’intrigava que algunes arrels fossin tan dolces Com que era un competent analista, molt reconegut i respectat pels seus contemporanis, decidí treure l’entrellat del misteri Es proposà d’aclarir si la dolçor de les diferents varietats de bleda-rave o d’escaravia era deguda a la mateixa mena de sucre que s’extreia de la canyamel o no Li costà, però se’n sortí I amb quines conseqüències Marggraf ideà un procediment d’extracció que consistia a tallar les arrels a làmines ben fines i fer-les…