Resultats de la cerca
Es mostren 2811 resultats
Bernburg
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, al land de Saxònia-Anhalt, vora el riu Saale (41356 h [est 1989]).
És un centre miner sal gemma, potassa i industrial maquinària agrícola, ciment, foneries, indústries químiques Centre fortificat al segle X, fou capital del ducat d’Anhalt-Bernburg del 1244 al 1468 i, posteriorment, del 1603 al 1863
Leonhard Lechner
Música
Compositor i editor de música alemany d’origen austríac.
Vida Fou cantor a la capella de la cort de Munic -llavors dirigida per Roland de Lassus- entre el 1564 i el 1568, i més tard a la de Landshut Durant la dècada del 1570 és possible que fes diverses estades a Itàlia En alguna de les seves edicions inclogué música de compositors italians poc coneguts a Alemanya, i el seu estil demostra una gran familiaritat amb els models italians A partir del 1575 es dedicà a l’ensenyament a l’escola de Sant Llorenç de Nuremberg, i es convertí al protestantisme Obtingué la plaça de mestre de capella de la cort del comte Eitel Frederic IV de Hohenzollern-…
Hohenzollern
Llinatge feudal del Sacre Imperi que donà dinasties a l’electorat de Brandenburg, als regnes de Prússia i Romania i a l’imperi alemany.
Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…
Hameln

Vista de Hameln al gener
© Turisme de Hameln
Ciutat
Ciutat del land
de la Baixa Saxònia, Alemanya, situada al SW de Hannover, vora el riu Weser.
La coneguda llegenda de l’exterminador de rates o flautista d’Hamelin és associada amb el probable èxode real d’infants i joves per colonitzar l’est, durant el segle XIII
Dessau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, vora el riu Mulde, prop de la confluència amb l’Elba.
És un centre comercial port fluvial i un nucli industrial maquinària de construcció naval, productes químics, material ferroviari, ciment
Borkum
Illa
Illa de la mar del Nord (36 km 2
), dependent administrativament del land
de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Pertany a les illes Frisones i és situada davant la desembocadura de l’Ems els seus principals recursos són la pesca i el turisme El centre comercial és Borkum
Zeitz
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, a la riba esquerra del Weisse Elster, al SW de Leipzig.
És un centre de fabricació de maquinària de mines i de l’elaboració del carbó
Josep Vicent Ortí i Major
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…
Oldenburg
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, al punt d’unió del canal Weser-Ems amb el Hunte.
Port fluvial, centre comercial i nus de comunicacions, amb indústries mecàniques, tèxtils i de conserves càrnies les més importants d’Alemanya Té universitat Conserva la catedral, gòtica luterana, i el palau ducal s XVIII Fou centre de l’estat homònim
Ramon de Penyafort
Historiografia catalana
Eclesiàstic i canonista.
Vida i obra Era fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina Format, molt probablement, a redós de la catedral de Barcelona, l’any 1204 en fou clergue i scriptor El 1218 anà a la Universitat de Bolonya, on estudià cànons i exercí també el professorat fins el 1222 Escriví una Summa Iuris Canonici , redactada, sembla, entre el 1218 i el 1221 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu Renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde dels frares predicadors, fundat per sant Domènec, orde que havia conegut a Bolonya Seguiren uns…