Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
Arrose
Antic terme del municipi d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) situat entre els municipis de Jou i de Son, separat, pràcticament, de la resta del terme municipal.
És drenat pel barranc d’Arrose , afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa
Àrreu
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àneu, a 1 250 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu , actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt , les bordes d’Àrreu o Àrreu de Dalt L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu , emissari dels estanys d’Àrreu , situats al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són l' estany superior d’Arreu o de Rosari d’Àrreu, l…
Anàs
Poble
Poble del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), situat a 1 131 m alt., al Vallat d’Estaon, a la dreta de la ribera d’Estaon.
De la seva parròquia Sant Romà depengué l’església de Bonestarre
Glorieta de Montesclado
Poble
Poble del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg.
L’església Sant Quirc depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi al s XIX
patrimoni de Sant Pere
Història
Religió
Terres i béns que constituïen la dotació del papa, que el convertiren primer en un gran terratinent, després en una autoritat civil i, finalment, en un sobirà.
Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni fou la base del…
Riscos geològics derivats d’esfondraments i d’inestabilitats de vessant
Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…
la Torrassa
Castell
Antic castell del municipi d’Espot (Pallars Sobirà), prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.
En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa , la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu, i que alimenta la central hidroelèctrica de la Torrassa , amb una potència installada de 6 300 kW/A i una producció mitjana de 14 200 000 kWh
Pernui
Despoblat
Despoblat del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat en un coster, a 1 027 m alt., al vessant occidental del pic de l’Orri, damunt la Noguera Pallaresa.
La seva església Sant Germà depèn de la parròquia de Sort
serra de Niarte
Serra
Alineació muntanyosa que des del puig de Cassibròs (2 085 m) fins al forat de Cardós, vora Tírvia, separa les valls Ferrera i de Cardós, al Pallars Sobirà.
Mencui
Poble
Poble en procés de despoblament (1 256 m alt.) del municipi de Soriguera, dins l’antic terme d’Estac (Pallars Sobirà), situat al vessant meridional de la Muntanyeta.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac Pertangué als ducs d’Híxar Formava municipi independent a mitjan s XIX