Resultats de la cerca
Es mostren 10936 resultats
Calipso
Mitologia
Nimfa, reina de l’illa Ogígia.
Segons l’Odissea, acollí Ulisses i el retingué durant set anys
illenc | illenca
Grímsvötn

Imatge de l’erupció del volcà Grímsvötn, dia 24 de maig del 2011, facilitada pel programa d’observació de la Terra de la NASA
©
Llac
Volcà
Sistema lacustre-volcànic d’Islàndia, situat a 1.719 m. d’altitud, al sector occidental del casquet glacial de Vatnajökull.
Sota el llac, cobert de glaç, hi ha la cambra magmàtica del volcà, amb una caldera de 35 km 2 Les erupcions que s’han produït són principalment de tipus subglacial, encara que les pressions que es generen poden provocar fissures al glaç per les quals es produeixen erupcions efusives El 1783, a través de la fissura Laki d’uns 27 km de llarg, tingué lloc l’erupció efusiva més important de la història del volcà s’ejectaren 15 km 3 de lava durant set mesos, juntament amb grans quantitats de diòxid de sulfur i àcid fluorhídric, que danyaren la vegetació de l’illa i…
Svalbard
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic sota sobirania noruega.
Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz, l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen El sòl, d’origen terciari, és muntanyós ateny els 1 200 m a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel…
castell de Santa Àgueda
Castell
Antic castell del municipi de Ferreries (Menorca), que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.
Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca amb el nom de Sen Ageinz i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287 hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa Universitat del castell de Santa Àgueda fins a la formació del nucli des Mercadal encara s’anomenà per molts anys Universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda el 1713, i…
badia de Pollença
La badia de Pollença
© Fototeca.cat
Entrant del litoral septentrional de Mallorca, entre els caps de Formentor (Pollença) i des Pinar (Alcúdia), de costa en penya-segat.
De NW a SE, els accidents principals són les cales en Gossalba i Murta, l’illa de Formentor a la sortida de la cala Pi de la Posada, les platges de Formentor i Caló, la punta de l’Avançada i, a l’altra riba del fons de la badia, la punta de Manresa La superfície és d’uns 50 km 2 , amb més de 10 km de llargada Les amplàries oscillen entre els 8,2 km que separen els caps de Formentor i es Pinar i els 3,9 que van de la punta de l’Avançada, que arrecera el port de Pollença, a la de Manresa Entre aquestes puntes i seguint a uns 2 km parallela el litoral del fons de la badia es troba la isòbata de…
Montalbà del Castell
Montalbà del Castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló.
S'estén des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, vora Illa Entre altres afluents de la Tet, el terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa Hi ha boscs d’alzines La superfície agrícola es limita a 313 ha, dedicades bàsicament a la vinya 302 ha produeixen vi de denominació d’origen controlat també hi ha petites extensions d’arbres fruiters, sobretot albercoquers, i hortalisses Hi ha bestiar cabrum uns 45 caps i una cooperativa El poble 480 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és centrat per l’…
la Camarga
Comarca de Provença, Occitània, al departament francès de les Boques del Roine.
S'estén al delta del Roine, entre les boques del Gran Roine Gras dau Pegolier i el Petit Roine Gras d’Orgon És una àrea pantanosa, amb badies litorals Blauduc Fòs vorejades per marges sorrencs i dunes de poca altitud montilhas Entre les línies de dunes s’estenen els aiguamolls enganas i estanys salats, que connecten amb la mar per estrets canals grases o graus La part nord és aprofitada per al pasturatge bestiar boví i cavallí, ovelles i cabres, i al sud hom duu a terme un difícil treball de bonificació Entre els recursos econòmics sobresurten l’obtenció de sal, la pesca i…