Resultats de la cerca

Es disputa anualment al circuit de la Devesa, encara que entre el 1992 i el 2002 no es realitzà L’organitza el Consell Esportiu del Gironès En el palmarès destaquen Pere Arco i Jordi Fitó, amb dues victòries cadascun en categoria masculina, i Encarna Granados i Bàrbara Ramon, també amb dues victòries cadascuna, en categoria femenina La cursa recuperà el cros a la ciutat de Girona dos anys després de la desaparició del Trofeu Ferrer, que arribà a les 29 edicions

Succeí el seu pare en els ducats d’Atenes i Neopàtria i en el marquesat de Randazzo 1348 sota la tutoria de Balasc d’Alagó, comte de Mistretta, el qual projectà una expedició a Atenes, que no tingué efecte 1349 Els catalans li demanaren la destitució del vicari general Ramon Bernat de Sarbou, problema que heretà, juntament amb la successió dels ducats, el rei Frederic III de Sicília Fou, com el seu pare, víctima de la pesta i morí probablement molt jove

Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona

Celebrà sínodes el 1274 i el 1278, legislà sobre els béns dels canonges difunts i donà altres assenyades disposicions per al règim de la diòcesi Entre el 1274 i el 1279 revisà, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, el llibre dels Costums de Tortosa i en féu la versió definitiva Participà en la conquesta de Menorca 1287, i el 1302 era a Mallorca com a bisbe auxiliar del seu germà Ponç, bisbe de Mallorca, absent per malaltia

Lluità a la batalla del cap d’Orlando, a Sicília 1299, a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc 1310 i de Girona-Besalú 1312, 1317 i 1318 El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina Fou conseller reial 1321-22

Nasqué el 1987 amb l’objectiu de divulgar i coordinar els treballs dispersos elaborats pel Centre, i per tal d’informar els investigadors i les institucions Els seus responsables han volgut establir un equilibri entre recerca i difusió, mantenint la qualitat científica però amb una redacció amena per a un lector no especialista Entre els collaboradors destaquen Pep Coll, Jordi Abella, Ramon Boixareu, Josep M Bringué i Llorenç Sànchez Vilanova L’aparició de la publicació és irregular a causa de les dificultats econòmiques

Era escrivent Promogué el certamen poètic convocat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma en honor de Ramon Llull per celebrar la revocació per Alexandre VI de les condemnes contra les doctrines lullianes, defensades per Pere Daguí Totes les poesies del concurs foren en català Massot fou l’autor del libel, d’una Exhortació a la immaculada Verge Maria , d’unes llaors a autoritatsi participants, d’un poema fora de concurs en lloança de Llull i de la sentència

De família de juristes, germà de Bartomeu Verí assistent de Joan Margarit a Itàlia, concorregué al certamen poètic en honor de Ramon Llull celebrat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma, amb dues poesies Feu una Apellació en vers al jurat del certamen amb què reclamà el premi, el qual li havia estat atorgat ex aequo amb un altre versaire Després compongué unes Gràcies fetes als reverents jutges , en vers, i un tercer poema en lloança de Llull

Fill natural de Ferran I de Nàpols i de Diana Guardato El 1497 rebé els feus que havien pertangut a Gian Francesco Sanseverino, però els perdé el 1507 a favor de Roberto Sanseverino Tanmateix, es mantingué sempre fidel a la casa reial de Nàpols Es casà amb Castellana de Cardona, germana del virrei de Nàpols Ramon de Cardona El 1529, Carles V li concedí les cases confiscades a Nàpols al rebel Giovanni di Buccino i el nomenà lloctinent general del regne de Nàpols

S’inicià a Madrid, cap al 1925, i fou seleccionat per participar amb l’equip estatal a les Olimpíades 1931 Posteriorment, aconseguí el títol de mestre 1932 i es proclamà campió d’Espanya 1943 en superar Ramón Rey Ardid El 1946 participà en el matx radiofònic d’escacs entre Argentina i Espanya D’altra banda, fundà i dirigí la revista mensual El ajedrez español 1934-36 Al setembre del 1955, tornà a la revista i en dirigí la nova edició