Resultats de la cerca

Estudià musicologia a la Sorbona amb R Rolland i A Pirro, entre d’altres Exercí la crítica musical en nombroses publicacions, i fou redactor en cap de "Le monde musical" 1925-27 i de "Musique" 1927-30 Formà part de nombroses societats i institucions musicals, com la Societat Francesa de Musicologia, de la qual fou vicepresident 1945-48, president 1948-56 i president honorari des del 1956 També fou membre de la Royal Musical Association de Londres Centrà els seus estudis en la música francesa i italiana dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaca el d’A Vivaldi 1948 En tots els seus…

Es formà musicalment a Viena i el 1952 anà a Stuttgart a estudiar composició amb Johann Nepomuk David En aquesta ciutat començà a dirigir corals i orquestres fins que el 1956 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra de Múnic, càrrec en què es mantingué fins el 1995, que n’assumí la direcció artística Amb aquesta orquestra, que sota la seva direcció adquirí un gran prestigi internacional, enregistrà una gran quantitat de discos i donà a conèixer obres contemporànies sense descuidar el conreu del repertori clàssic i romàntic  Compongué un centenar d’obres de tots els gèneres,…

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu…

Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis King La…

L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina de l’Esport El 1983 fou nomenat director del Centre…

Format a la delegació de Llotja de Gràcia i amb Josep Llimona, la darrera obra del qual, un Sant Tomàs , acabà Cisellador i repussador, fou alguns anys ajudant de Gustau Violet a Ceret i a París Participà en les Exposicions Municipals de Barcelona del 1919 i del 1920, a l’Exposició del Nu 1933 i a les de Primavera dels anys 1934, 1935 i 1936, integrat al Saló de Montjuïc A Madrid aconseguí un primer premi en un concurs per a trobar l’allegoria de la República La seva obra més coneguda és El més petit de tots 1936, mascota que difongué el comissariat de propaganda de la Generalitat Exiliat el…

Estigué integrada per nacionalistes que discrepaven de l’estratègia dels partits catalanistes i volien aconseguir “la unitat de tots els catalans en la lluita per la Catalunya Nacional” per tal de defensar els drets nacionals dels Països Catalans Dirigents Joan Ballester i Canals, Manuel Blasi, Joan Grases i Joan Mateu Entre el 1945 i el 1947 tingué un cert creixement sota el lideratge de Grases, que impulsà la reorganització del Bloc Escolar Nacionalista BEN, de manera que aquest pràcticament esdevingué la seva secció juvenil Tingué seguidors a Barcelona, Tarragona, Sabadell, Terrassa, Valls…

Les illes van tenir un inusual paper rellevant internacionalment durant el 2015, ja que el ministre d'Afers Estrangers, Tony de Brun, va ser l'instigador de l'anomenada "Coalició dels ambiciosos", una agrupació informal dels 15 representants més compromesos en la lluita contra el canvi climàtic, que es van coordinar per llançar una ofensiva diplomàtica discreta, per atreure, progressivament, fins un centenar de països entre els quals hi havia els EUA i tots els membres de la UE amb vista a la cimera de la COP21 del desembre, amb la intenció d'assolir un compromís formal També va ser notícia…

El 24 de maig es van celebrar eleccions al país El resultat va ser una aclaparadora victòria del Partit Laborista, que va guanyar tots els escons de la cambra 30 i el 74,58% del vot popular D’aquesta manera, per primera vegada en la història de Barbados, una dona, Mia Mottley, va assumir el càrrec de primera ministra Poc després del seu nomenament, Mottley va fer públic que el deute real del país és d’un 175% del seu PIB, un dels més alts del món, i el 5 de juny el Govern va declarar que no podia fer front a les obligacions de pagar els eurobons, fet que era la primera vegada en la història…

La primera part del primer volum s’ocupa de Catalunya, i la segona, del País Valencià i d’Extremadura la primera del segon volum s’ocupa d’Andalusia, i la segona, de Navarra, d’Aragó i de Castella L’obra restà interrompuda per dificultats financeres Laborde s’interessà d’una manera especial pels aspectes arqueològics i artístics, i gràcies als magnífics gravats que acompanyen l’obra —fets sobre dibuixos de Laborde mateix i de diversos artistes que l’ajudaven— hom pot conèixer un bon nombre de monuments que més endavant desaparegueren o canviaren de fesomia Entre el 1974 i el 1975 ha aparegut…