Resultats de la cerca
Es mostren 9557 resultats
Arthur Penn

Arthur Penn
Cinematografia
Director cinematogràfic i teatral nord-americà.
Germà del fotògraf Irving Penn , es formà a la televisió, d’on passà al cinema, mitjà en el qual debutà el 1958 amb el western The Left Handed Gun Més tard realitzà The Miracle Worker , per la qual fou premiat al Festival de Sant Sebastià l’any 1962, Mickey One 1965, The chase 1966, Bonnie and Clyde 1967, el seu film més famós, que fou motiu de nombroses controvèrsies per la seva violència, Alice's Restaurant 1969, Little Big Man 1970, Night Moves 1975, The Missouri Breaks 1976, Four Friends 1981, Target 1985, Dead of Winter 1987, Penn & Teller Get Killed 1989 i Inside…
Peadar O’Donnell
Literatura anglesa
Política
Polític i escriptor irlandès en llengua anglesa.
Mestre d’escola, el 1918 s’uní a l’IRA i fou empresonat 1922-24 durant la Guerra Civil, experiència que reflectí en la primera novella Storm 1925 i en les memòries The Gates Flew Open 1932 La seva obra més celebrada, però, fou The Islanders 1928, que descrivia la pobresa de la seva regió natal Editor del diari republicà An Phoblacht 1926-34, el 1934 fundà el Republican Congress amb l’objectiu de crear una república socialista, i com a resultat d’aquestes activitats fou empresonat de nou Participà més tard en la Guerra Civil Espanyola com a organitzador de la brigada James…
Edward Gibbon
Historiografia
Historiador britànic.
Estudià a Oxford, on es féu catòlic, i més tard a Lausana 1753-58 es reconvertí al protestantisme A Suïssa entrà en contacte amb els enciclopedistes francesos Escriví l' Essai sur l’étude de la littérature 1761, però la seva obra més important fou The History of the Decline and Fall of the Roman Empire 1776-88, en sis volums Sostenia la teoria del progrés constant de la humanitat, però admetia retrocessos transitoris Criticà el cristianisme i les guerres santes, per la qual cosa fou combatut per l’Església, i la seva actitud política conservadora el menà a elogiar l’autoritarisme…
Joan Gay i Planella
Música
Músic.
Estudià amb Carles GVidiella, FAlió i MRodríguez de Alcántara El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova 1901-02 El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes Argentina i el 1924 s’installà a Buenos Aires Escriví l’opereta Cors joves 1901, de Josep M Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor 1901 i Aigua mansa 1903, per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull 1902 i per a…
Alexandre Gallart i Folch
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, i, més tard, fou professor de dret del treball a la Facultat de Dret a la mateixa universitat 1917-36 Arran de la seva formació, el 1929 fou vocal de la comissió interina de corporacions en el Ministeri de Treball Elegit diputat a corts per Lliga Catalana 1933, compaginà el càrrec amb la presidència 1935 de la secció de política social d’aquest partit Fou fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat 16-18 de desembre de 1935 Dedicat també al periodisme, fou membre del comité de redacció del setmanari Després 1933-36…
José María Gabriel y Galán
Literatura catalana
Poeta.
El ama , premiat als jocs florals de Salamanca 1901, li féu assolir una gran popularitat Fou mestre d’escola, i més tard es dedicà al conreu de la terra i a l’activitat poètica La seva obra copsava la vida, els tipus humans i el paisatge del món rural El seu primer llibre, Extremeñas 1902, en dialecte extremeny, fou editat amb un pròleg de Joan Maragall, que s’arriscava a considerar Gabriel y Galán un dels presumptes clàssics espanyols del s XX La resta de la seva obra, en castellà Castellanas , 1902 Nuevas castellanas , 1905 Religiosas , 1906, mostra reflexos de Núñez de Arce i…
Guillem de Cardona i de Jorba
Història
Mestre del Temple, senyor de Maldà, Maldanell i Alcarràs.
Fill del vescomte Guillem de Cardona Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València setge de Borriana, 1233 i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia…
Alexander Calder
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i dibuixant nord-americà.
Estudià enginyeria mecànica, i el 1923 pintura a l’Arts Students League Nova York El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades El circ , que el portaren a fer escultures de filferro Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres Composició , 1930, i féu escultures entre les quals els 30 mòbil presentats a la Galeria Vignon de París el 1932 Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder els standing mobiles Pètals vermells, 1942 La Muntanya , 1957 Espiral , 1958 Palau de la…
Juan Bosch Gaviño
Literatura
Política
Polític i escriptor dominicà, de pare català i mare gallega.
El 1939 fundà el Partido Revolucionario Dominicano, illegal Oposat a la dictadura de Trujillo, visqué durant 24 anys a l’exili, fins que retornà al seu país després de l’assassinat del dictador 1961 Fou elegit president de la República Dominicana 1963 deposat abans d’un any, marxà de l’illa Hi tornà més tard i fou derrotat en les eleccions del 1966 pel conservador Joaquín Balaguer De nou abandonà l’illa fins el 1970 El 1973 creà el Partido de la Liberación Dominicana i el 1974 tornà a ésser derrotat en les eleccions presidencials Pertany, amb Rómulo Betancourt, José Miró Cardona…
Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos
Història
Primer titular del marquesat de Blondel de l'Estany i mariscal de camp de l’exercit espanyol.
L’any 1760 combaté a la campanya del Rin i més tard lluità a Portugal Fou nomenat coronel 1762 i el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit El 1780 intervingué en el blocatge de Gibraltar i el 1783 fou ascendit a mariscal de camp El 1786 Carles III el nomenà corregidor de Lleida, després d’haver exercit el mateix càrrec a la Corunya Proveí d’aigua potable la ciutat de Lleida per mitjà d’un dipòsit subterrani central i d’una xarxa de conductes i fonts públiques urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de…