Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
placa de cocció

placa de cocció
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Cuina els fogons de la qual han estat integrats sobre una placa metàl·lica, de poc gruix, que hom encasta dins una obertura practicada en un marbre o un moble, de manera que constitueix amb ell una superfície gairebé contínua.
amenaça
Dret penal
Delicte consistent a intimidar algú amb l’anunci de causar un mal (a ell, a la seva família, persona, honra o propietat) sigui per tal d’aconseguir una determinada finalitat, sigui com a expressió de rancor o d’ira.
Segons a qui s’adreça l’amenaça cap de l’estat, autoritats, etc, segons el mal anunciat, segons si hom ha assolit o no el propòsit perseguit, i segons el moment i la forma de la intimidació, la penalitat és més o menys severa El dret antic qualificava aquest delicte en funció del mal delictiu comminat, i el considerava com una mena de temptativa imperfecta El dret modern ha donat al delicte d’amenaces base substantiva, autònoma, i la majoria de legislacions sancionen aquest fet i varia tan solament la natura del bé jurídic que consideren vulnerat la llibertat personal Alemanya, Brasil, la…
benefici d’excussió
Dret civil
Dret del fiador d’una obligació a exigir del creditor que, abans d’anar contra ell, ho faci contra el deutor, i que només després de la insolvència parcial o total d’aquest pugui dirigir-se contra el fiador.
cuina encastada
Arquitectura
Cuina els fogons de la qual han estat integrats sobre una placa metàl·lica, de poc gruix, que hom encasta dins una obertura practicada en un marbre o un moble, de manera que constitueix amb ell una superfície gairebé contínua.
Capítols de l’obra de dues capelles de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera
Art gòtic
Data 8 de desembre de 1483 Els paers de la vila, els obrers de l’església de Santa Maria i altres ciutadans encomanen al mestre de cases cerverí Joan Barrufet, a canvi d’una remuneració de dues-centes lliures barceloneses, l’obra de dues noves capelles dedicades a l’Àngel Custodi i a sant Jordi Dia vuit del mes de desembre, en l’any de la Nativitat del Senyor mil quatre-cents vuitanta-tres “En nom de nostre senyor Déu sia e de la umil Verge Maria, mare sua, amén Capítols fets, fermats, pactats e jurats per e entre los honorables n’Anthoni Comalada, Vicent Sanaüga, Berenguer Gaçó e Anthoni…
Refugiar-se a la natura
Ceret De Picasso a Tàpies A l’hivern del 1909 tres artistes vinguts de París s’aturaven a Ceret l’escultor Manolo, el compositor Déodat de Séverac i Frank Burty Haviland, nét d’un cèlebre crític d’art, protector de pintors i ell mateix pintor Anaven en realitat cap a Banyuls, però van acabar a Ceret, un poble que entrava aleshores en la història de l’art, pocs anys després de Cotlliure un cafè valia aleshores deu cèntims francesos, un dinar dos francs i de propina el Canigó com a postal La zona del Vallespir es convertia així en un refugi habitual de molts artistes que pocs anys després…
mol·luscs
mol·lusc cefalòpode: pop
© Fototeca.cat
Malacologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.
El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…
batalla de Benevent
Història
Militar
Combat disputat prop de Benevent el 26 de febrer de 1266 entre els exèrcits conduïts per Manfred, rei de Sicília, i el rival suscitat contra ell pel papat, Carles d’Anjou; cavallers catalans combateren entre les forces del rei sicilià.
La derrota i la mort de Manfred lliuraren a Carles d’Anjou el regne de Sicília
Ferdinand Canning Scott Schiller
Filosofia
Filòsof anglès d’origen alemany, principal representant del pragmatisme a Anglaterra, que ell anomenà humanisme, per tal de recalcar la dimensió de satisfacció de necessitats o utilitats humanes que caracteritza i dóna valor a tota manifestació cultural, per abstracta que sembli.
Corregí el relativisme del criteri pragmatista de veritat mitjançant el principi selectiu de l’eficàcia social Obres Studies in Humanism 1907, Logic for Use An Introduction to the Voluntarist Theory of Knowledge 1929
fe
Religió
Adhesió personal a Déu, a una religió —als seus dogmes o les seves veritats fonamentals—, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
Bé que és difícil de determinar l’especificitat de l' acte de fe respecte a actituds similars que només impròpiament poden rebre aquest nom, hom pot dir, en general, que la fe té una certa relació amb el que sol ésser anomenat Déu déu, i així la comprensió que hom tingui d’aquest condiciona el significat de l’acte de fe Segons el cristianisme, la fe és una virtut teologal per la qual el creient, en adherir-se a la paraula de Déu i a la revelació de Crist, fa seu el que Déu ha manifestat sobre ell mateix i sobre la salvació promesa als homes Considerada, doncs, com a do de Déu, la fe és…