Resultats de la cerca
Es mostren 10674 resultats
Jules Romains
Literatura francesa
Escriptor francès.
De veritable nom Louis Farigoule, emprà l’altre com a pseudònim, que després legalitzà Desenvolupà la teoria de l' unanimisme , que recull en els seus llibres poètics L’âme des hommes 1904 i La vie unanime 1908 Conreà també la novella Les copains 1913 i sobretot la llarga sèrie Hommes de bonne volonté 27 volums, 1932-47 el teatre Knock ou le triomphe de la médecine 1923, Le mariage de Monsieur le Trouhadec 1925, etc, l’assaig i el periodisme Darrerament publicà algunes obres amb elements autobiogràfics Lettres à un ami 1964-65 i Amitiés et rencontres 1970
Michel Rolle
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Algebrista, és conegut sobretot pel seu teorema sobre les funcions derivables i per les polèmiques que tingué amb Varignon i Sauvin arran de la seva oposició al càlcul infinitesimal Publicà Traité d’algèbre 1692, on estudia les arrels de certs tipus d’equacions
Gilles Ménage
Història
Erudit francès.
Autor d’un recull de poemes italians, francesos, grecs i llatins Poemata , és conegut sobretot per la seva obra de filòleg Origines de la langue française 1650, Observations sur la langue française 1672, que li valgué l’enemistat de Boileau i Molière, i el Dictionnaire étymologique de la langue française 1694
Francisco Martín de Melgar
Història
Política
Polític castellà.
Redactor de la publicació carlina “El Cuartel Real” durant la tercera guerra Carlina Fou secretari del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó i d’Àustria-Este Carles VII del 1880 al 1900 Autor de Veinte años con don Carlos publicada el 1940
Justin Aurèle Meissonnier
Arts decoratives
Escultura
Pintura
Pintor, escultor, orfebre i decorador francès.
Fou un dels mestres de la rocaille , de la qual donà un gran nombre de fórmules Fou orfebre i decorador oficial de Lluís XV Exposà les seves teories sobre la rocaille especialment en el projecte del canelobre per a l’habitació del rei 1728, que es conserva al Musée des Arts Décoratifs Publicà diferents tractats sobre decoració
Marcel Mauss
Etnologia
Etnòleg francès.
Deixeble i nebot de Durkheim, és considerat el veritable fundador de l’etnologia a França, com a introductor a l’escola sociològica francesa d’una concepció alhora funcionalista i estructuralista, caracteritzada pel que anomenà “fenomen social total”, que no considera les diverses manifestacions socials separadament i des d’una perspectiva única econòmica, jurídica, religiosa, etc, sinó com a parts d’un tot indivisible Director des del 1898 de L’Anné sociologique , fou catedràtic d’història de les religions a L’École pratique d’hautes études 1901-31, i posteriorment professor al Collège de…
François Mauriac
Literatura francesa
Escriptor francès.
És conegut sobretot com a novellista Le baiser du lépreux 1922, Génitrix 1923, Thérèse Desqueyroux 1927, Le noeud de vipères 1932, Le mystère Frontenac 1933, La pharisienne 1941 Le désert de l’amour 1949 premi de l’Académie Française, L’Agneau 1954, Un adolescent d’autrefois 1969, etc, en les quals és recurrent el tema del conflicte entre els preceptes evangèlics i la propensió envers un cert idealisme dels protagonistes, d’una banda, i l’entorn familiar i social d’aquests, caracteritzat per la mesquinesa, la cobdícia i la manca d’escrúpols, de l’altra Els sentiments d’isolament i de culpa…
Guy de Maupassant

Guy de Maupassant
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…
Maurice Mathieu de la Redorte
Història
Militar
Militar francès.
Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia 1806-07 El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de JÉMacdonald però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal que restés…
Marcello Mastroianni
Cinematografia
Actor cinematogràfic italià.
Debutà el 1949 i en pocs anys esdevingué un dels actors europeus més populars Actor flexible, representà encertadament personatges de diversos tipus en films dirigits per Antonioni, Visconti, Fellini, De Sica, etc El seu repertori és molt extens I soliti ignoti, La dolce vita 1960, La notte 1961, Divorzio all’italiana 1962, Otto e mezzo 1962, Casanova 70 1965, premi al Festival de Sant Sebastià, Lo straniero 1967, Dramma della gelosia 1970, premi al Festival de Canes, Roma 1973, La grande bouffe 1973, Ciao maschio 1977, Una giornata particolare 1977, La città delle donne 1979, La nuit de…