Resultats de la cerca

Aquesta església és la parròquia del poble de Solatge És construïda a la part alta de la localitat, que és a la riba esquerra de l’alta vall del Verdoble El topònim Solatge és documentat per primera vegada el 1073 Soladgue , associat a un tal Bernat Guillem, la signatura del qual figura en l’acta per la qual el monestir de Santa Maria de Cubièras fou subjectat a l’abadia de Moissac Aquest personatge podria ser el representant d’una família senyorial establerta a Solatge En l’acta de submissió a Simó de Montfort que féu Guillem de Perapertusa l’any 1217, trobem un…

Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l’Alta Ribagorça a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana Al segle XIII figurava com a vegueria de Pallars , independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorça i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guard El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué corregiment de Talarn

Recolzada en la serra de Sobremonestero 2 878 m alt, al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero , entre els pics de Monestero 2 878 i 2 793 m i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero , el més important dels quals és l' estany baix de Monestero la vall segueix una direcció rectilínia S-N i enllaça amb l’estany de Sant Maurici

A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l’esquerra, la rambla de la Belluga continua encaixat entre les serres d’Esparreguera, a ponent, i d’en Galceran, a llevant, i solca la vall d’Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d’Albocàsser i de la Serra d’en Galceran Plana Alta, i rep la rambla dels Estrets, per la dreta

La Giralda fou edificada en època almohade 1184-98 per Ahmad ibn Baso i ‘Alī de Gómara És de planta quadrada, de 13,60 m de costat l’inferior té trenta-cinc trams de rampa que permeten l’ascensió a la part alta, i l’exterior és decorat amb rajola de València El coronament fou fet per Hernán Ruiz el Jove 1560-68, que projectà tres cossos superiors coronats per una figura de la Fe

Situada a l’alta vall del Muleng He, en una regió muntanyosa on abunda la fusta i diversos recursos minerals com carbó, ferro, llicorelles bituminoses, grafit, fluorita i pedra calcària, hi predomina la mineria del carbó, el qual és d’elevada qualitat, apte per a la producció de coc i per a la utilització en la indústria química Té indústria de la fusta i construcció de maquinària per a la mineria És centre ferroviari

Gran centre de la ceràmica xinesa, d’antiga tradició a la ciutat, al segle XVII hi fou installada una fàbrica de porcellanes, que assolí una alta perfecció a mitjan segle XVIII La posterior davallada durà fins el 1950, quan la indústria es reorganitzà per mitjà d’associacions cooperatives Actualment gairebé tota la població activa s’ocupa en la indústria ceràmica, tant en la producció de porcellanes domèstiques com en altres productes ceràmics

Fou erigit el 1076 per Sanç III d’Aragó pel fet que la ciutat era la capital del regne d’Aragó per això era dit també, a l’alta edat mitjana, bisbat d’Aragó i que els bisbes d’Osca hi residien habitualment Reconquerida Osca el 1076, un mateix bisbe governava les dues diòcesis fins que, el 1571, Pius V les separà novament Actualment la diòcesi de Jaca és sufragània de l’arxidiòcesi de Pamplona

Diversos incendis simultanis es declaren a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, que afecten les poblacions de Benitatxell, Bollulla, Xàbia i l’espai natural protegit de la Granadella A causa del foc, que crema més de 800 hectàrees, cal evacuar unes 1500 persones Fins l’endemà l’incendi no és controlat Segons la policia i els tècnics forestals, el foc ha estat provocat, tenint en compte l’aparició simultània dels focus

Uns 200 veïns dels municipis de Garrigàs, Pontós, Borrassà i Palau de Santa Eulàlia Alt Empordà tallen el trànsit a la N-II a la cruïlla de Garrigàs Els veïns reclamen al Ministeri de Foment que dugui a terme les obres demanades des de fa anys per tal de posar fi a la sinistralitat anormalment alta d’aquest tram El dia 28 es repeteix el tall a Pontós, l’altre punt negre de la carretera