Aquesta església és la parròquia del poble de Solatge. És construïda a la part alta de la localitat, que és a la riba esquerra de l’alta vall del Verdoble. El topònim Solatge és documentat per primera vegada el 1073 (Soladgue), associat a un tal Bernat Guillem, la signatura del qual figura en l’acta per la qual el monestir de Santa Maria de Cubièras fou subjectat a l’abadia de Moissac. Aquest personatge podria ser el representant d’una família senyorial establerta a Solatge. En l’acta de submissió a Simó de Montfort que féu Guillem de Perapertusa l’any 1217, trobem un Bernat de Solatge, vassall d’aquest senyor. Hom no té referències documentals de l’església de Solatge en època romànica.
La tradició oral diu que l’església de Solatge es troba en l’emplaçament d’un antic castell, que no ha estat mai documentat. Aquesta afirmació no es pot provar amb certesa, i no es pot descartar la hipòtesi que Solatge sigui un poble sols d’origen eclesial, fins i tot en l’eventualitat que prop del temple hi hagués hagut una torre. Al sud de l’església les cases del poble antic dibuixen un recinte semicircular que ressegueix un carrer. Potser aquest traçat va correspondre a una línia fortificada que protegia el barri de l’església. La resta del seu perímetre sols pot ser restituïda, especialment al cantó oest, on passa un torrent en sentit nord-sud.
L’edifici actual és essencialment d’estil gòtic. El campanar, a ponent, és del segle XIX. Les dues capelles laterals, ja existents, foren reconstruïdes a la mateixa època.