Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs …
Sant Cebrià de Mollet d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, única part del temple romànic que roman sencera i sense modificacions notables F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià es dreça al centre del poble de Mollet d’Empordà, emplaçat en una lleugera elevació del terreny, a la dreta del Merdanç Mapa 220M781 Situació 31TEG001901 Mollet d’Empordà o Mollet de Peralada es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Peralada a Espolla i de Sant Climent Sescebes a Rabós d’Empordà La clau de l’església és guardada en una casa del poble Història En un capbreu de…
Castell de Vernet
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix en l’actualitat aquest castell, la torre del qual, molt refeta, és un dels pocs elements que resten del castell dels segles XII o XIII ECSA - A Roura La vila de Vernet és al peu dels vessants de la pica del Canigó 2 784 m, cim dominant del massís, vers el sud-oest, a la vall de la ribera de Sant Vicenç en la confluència amb la vall de la ribera de Cadí El nucli antic de la vila és al cim d’un turó, coronat pel castell i l’església parroquial, a la dreta del Cadí, mentre que la resta de la població, amb el gran centre balneari de Vernet, s’estén també…
Castell de Freixe (Piera)
Art romànic
Situació El que queda d’aquest castell és, bàsicament, una torre adossada a l’església de Sant Nicolau i algunes restes de murs ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les restes de la torre del castell, que són l’únic element que n’ha subsistit, són encastades a l’angle nord-oest de l’església de Sant Nicolau FJM-AMB Mapa 35-16419 Situació 31TCF949932 Història Les primeres notícies del castell de Freixe són de l’any 955, en què surt esmentat el lloc de frexano a la carta de poblament donada pel vescomte de Barcelona Guitard en la qual cedeix unes terres als repobladors, que es comprometen a conrear-…
Partit Maurista
Partit polític
Partit sorgit com a moviment al novembre de 1913.
Quan Eduardo Dato fou nomenat presidentdel govern, s’articulà un corrent intern del Partit Conservador que es reclamava del lideratge d’Antoni Maura Al gener de 1914 es reuní una Assemblea nacional de mauristes que creà una organització pròpia sota la presidència d’Ángel Ossorio y Gallardo, amb una direcció integrada en un Comité Central de Acción Maurista situat al cim d’una estructura de comitès provincials i locals El 1918 experimentà una reorganització que només aportà el canvi de nom de l’òrgan suprem ara Junta Nacional de Acción Maurista i la previsió de l’existència potestativa de…
Sabata de Calataiud

Armes dels Sabata de Calataiud
Llinatge noble de l’antic Regne de València originari d’Aragó, que hom fa descendir, sense proves, del rei Sanç II Abarca de Pamplona.
Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…
Perapertusa

Armes dels Perapertusa
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.
El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…
les Parrelles
Santuari
Convent
Antic convent de trinitaris fundat vers el 1290 al santuari de la Mare de Déu de les Parrelles, al NW de Balaguer (Noguera), sota la protecció del comte Ermengol X de Cabrera.
El 1809 els religiosos passaren a residir dins la ciutat, on subsistiren fins el 1835 L’església i el convent foren demolits i les pedres aprofitades per a la nova casa de la ciutat 1854 i altres edificis
serra Carbonera
Serra
Alineació muntanyosa (785 m alt.) situada al marge septentrional de la Depressió Central, continuació vers l’est del Mont-roig, del qual és separada pel Segre, que forma el congost de Camarasa.
comtat de Cangas i de Tineo
Història
Jurisdicció feudal castellana concedida vers el 1398 a Enric de Villena i de Castella
com a compensació de la pèrdua del marquesat de Villena, confiscat al seu avi Alfons, duc de Gandia.