Castell de Freixe (Piera)

Situació

El que queda d’aquest castell és, bàsicament, una torre adossada a l’església de Sant Nicolau i algunes restes de murs.

ECSA - F. Junyent - A. Mazcuñán

Les restes de la torre del castell, que són l’únic element que n’ha subsistit, són encastades a l’angle nord-oest de l’església de Sant Nicolau. (FJM-AMB)

Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF949932.

Història

Les primeres notícies del castell de Freixe són de l’any 955, en què surt esmentat el lloc de frexano a la carta de poblament donada pel vescomte de Barcelona Guitard en la qual cedeix unes terres als repobladors, que es comprometen a conrear-Ies i a edificar-hi una torre de defensa. L’any 1006 torna a aparèixer el lloc de Freixe en un acte de venda d’unes peces de terra, feta per Udalard, vescomte de Barcelona, a la seva esposa Riquilda. Això demostra que al segle XI el lloc i la fortalesa de Freixe encara es trobava sota el domini de la casa vescomtal barcelonina. El 1041 fou la vescomtessa Riquilda la que feu donació al seu fill Guislabert, bisbe de Barcelona, de totes les cases, els casals i les torres que ella posseïa en l’indret anomenat de Freixe. En un moment desconegut el castell de Freixe fou donat a Santa Maria de Solsona.

A l’inici del segle XII ja trobem documentada una família cognominada de Freixe, versemblantment vinculada amb aquesta fortalesa. De fet, al final d’aquest mateix segle n’era el castlà Ramon de Freixe, el qual va tenir diverses disputes amb el paborde de Santa Maria de Solsona perquè no volia retre homenatge a l’esmentat monestir. Tot i diverses sentències arbitrals, la qüestió entre totes dues parts no s’acabà fins al segle XIII, quan el paborde de Solsona d’aleshores, Guerau, i Guillem de Freixe es comprometeren a respectar la decisió de Sanç de Salelles i Guillem Roig de Vilafranca per la qual s’establien quins eren els dominis dels castlans i quins els de la senyoria. Amb tot, aquest dictamen no fou respectat fins que l’any 1283 el paborde Ponç de Vilaró comprà a Simó de Freixe tots els drets que aquest tenia sobre la fortalesa de Freixe.

El 1386 l’infant Joan I vengué a Berenguer de Tous la jurisdicció del castell de Freixe, juntament amb la d’altres castells. El 1413 de nou hi hagué un plet pel delme de Freixe entre l’Església de Solsona i el rector de Piera. (EPF)

Castell

Les restes del castell corresponen a una torre circular d’uns 5,43 m de diàmetre extern, que avui assoleix uns 6,5 m d’alçada en el punt més alt, i arriba aproximadament fins a la meitat de l’espadanya moderna que corona el mur oest de l’església. Vers el SE mostra una part dels seus paraments desarticulats per la ingerència del temple, construït posteriorment, del qual ara forma part, però d’una manera forçada.

El primer compartiment d’aquesta torre, que és pràcticament tot el que se n’ha conservat, és cobert amb una volta de pedra força irregular que tendeix a la forma semiesfèrica. A partir d’aquí els murs ja no tenen prou alçada per a admetre un altre sostre, ja que acaben sobtadament, fent un graó a l’alçada indicada abans.

Hom ha aparellat aquesta construcció amb blocs de pedra més aviat petits, formats bàsicament per còdols que ni tan sols han estat desbastats, junt amb altres carreus, alguns dels quals són de pedra tosca. Altrament apareixen nombrosos tascons i peces de ceràmica.

Cal dir que aquest aparell té una gran semblança amb el del mur de ponent de l’església, cosa que porta a pensar que ambdós han estat poc o molt retocats en el moment de restaurar totes dues construccions, sense menystenir una uniformitat inicial per la utilització de còdols, material extret segurament d’una gravera pròxima. També cal fer esment que en aquest aparell, a diferència de la majoria d’edificis d’aquesta mena, a partir de la meitat en amunt els carreus són més voluminosos i es disposen en filades horitzontals, no tan perceptibles ni definides a la base.

Atesa la connexió que hi ha entre l’església i la torre, cal suposar que aquesta darrera fou construïda anteriorment; si, a més, es té en compte l’estructura de l’edifici, es pot datar dins el segle XI. de tota manera, atesa l’estructura de l’aparell, es podrien distingir dues etapes constructives, bé que en aquest cas immediates.

Aquesta torre fou parcialment adobada vers l’any 1967, coincidint amb la restauració de l’església.

Envoltant el turó on s’assenten l’església i el castell hi ha un seguit de murs que en recorren els flancs. Aquests murs, força malmesos, contrasten amb un altre d’atalussat situat vers ponent, disposat a manera de mur de contenció. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Monsalvatje, 1908, XIX, pàg. 233
  • Mas, 1906-22, III, pàg. 138
  • Serra i Vilaró, 1910, IV, pàgs. 7-8 i 11-13
  • Rius, 1945-1947, II, pàg. 372
  • Font i Rius, 1969, 1, doc. núm. 5
  • Els castells catalans, 1976, vol. V, pàgs. 314-315
  • Bach, 1987, pàssim
  • Buron, 1989, pàg. 152
  • Escudero, 1990, II, pàgs. 88–94