Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Winslow Homer

Breezing Up, obra de Winslow Home
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor nord-americà.
Illustrador prestigiós, el 1862 començà a pintar temes de la guerra de Secessió A França 1867-68, adoptà l’estil d’Edgar Degas i la pintura en plein air Installat a la costa de l’estat de Maine, se centrà en el món del mar The Gulf Stream , 1899 Metropolitan Museum of Art, Nova York
Andreu Danús i Bonet
Cristianisme
Teòleg.
Rector del collegi de la Sapiència de Palma, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull Es doctorà en teologia el 1776 Fou rector d’Alaior Menorca 1791-93 i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics
Josep Ignasi Dalmau i de Baquer
Història
Política
Polític carlí.
Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya en fou secretari interí el 1839, en la sessió en què fou destituït i empresonat el comte d’Espanya, raó per la qual Cabrera l’empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat Fou diputat a corts el 1869
Fausto Curiel Gutiérrez
Historiografia
Historiador.
Monjo de Montserrat 1899 Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia Austràlia, i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari Publicà treballs històrics a la Revista Montserratina , i edicions de mestres d’espiritualitat, com García de Cisneros i Alvarado
Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado
Història
Privat d’Enric IV de Castella, que el nomenà senyor de Jimena (1457), comte de Ledesma (1462), comte de Huelma, mestre de Santiago (1464) i duc d’Alburquerque (1464); s’alià amb els Mendoza per casament (1462) amb Mencía, filla del marquès de Santillana.
Li fou atribuïda pel marquès de Villena 1465 la paternitat de la infanta Joana nascuda el 1462, que fou anomenada " la Beltraneja " l’atribució manca, però, de justificació històrica Mort Enric IV, s’adherí al partit de la infanta Isabel i lluità en la guerra de successió de Castella i en la de Granada
Piet Arnoldus Cronje
Història
Militar
General bòer.
El 1880 dirigí la primera revolta contra la Gran Bretanya i aconseguí èxits importants Sostingué el president Paul Kruger des del parlament, i el 1886 capturà el guerriller Jameson Durant la guerra dels bòers 1899-1902 assetjà Mafeking i resistí a les forces britàniques, particularment a Magersfontein, però s’hagué de rendir a Paardeberg 1900
Luca Assarino
Historiografia
Literatura
Historiador i literat.
De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42
Gaspar d’Arinyó
Història
Secretari i conseller de Joan II i Ferran II, de família aragonesa.
La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú 1464 que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II Dos anys més tard fou enviat com a ambaixador extraordinari a Itàlia
Sant Miquel del Port

Església de Sant Miquel del Port a la Barceloneta de Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Barcelona
, construïda al nou barri de la Barceloneta
.
Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més…
Troyes
Vall
Capital del departament de l’Aube, a la Xampanya, França, a la vall del Sena.
Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408…