Resultats de la cerca

Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat de sacerdot a Tortosa el 1899 El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion Palma, Mallorca, on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879 Pel maig del 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera

Vida Germà de Francesc Viñas , estudià al Seminari de Barcelona Arran de l’èxit del seu germà inicià estudis musicals, que amplià a Roma, on era l’any 1894 Tornà a Barcelona 1896, on estudià amb Enric Morera i Antoni Nicolau El 1912 esdevingué mestre de capella de la seu de Barcelona Com a compositor conreà la música simfònica – El somni de sant Joan i L’encís 1908, ambdues per a orquestra– i el repertori religiós, i també escriví un  lied  i una sardana Bibliografia Viñas i Dordal, Marià Juli Garreta l’home i l’artista , Imp Aldus, Sant Feliu de Guíxols 1955

Fou cofundadora, amb la seva filla Teresa Guasch i Toda , de la congregació de carmelitanes tereses de Sant Josep Mort el seu marit, Antoni Guasch, a la primera guerra Carlina 1840, passà a Tarragona amb la seva filla, i es dedicà a la infància desemparada D’aquí nasqué la idea de fundar la congregació que es féu a Barcelona el 1878 sota el consell i la direcció del bisbe d’Urgell Joan Caixal i del carmelità Agustí Verdura El 1883 en foren aprovades provisionalment les regles, i Teresa Toda fou nomenada superiora general de l’Institut, i la seva filla, mestra de novícies

El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a Palau del Vidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la confraria de Sant Antoni

Cònsol suffectus 143, orador i jurisconsult, fou mestre de Marc Aureli i Luci Verus La seva obra, incompleta, és coneguda per un palimpsest La seva correspondència comprèn cinc llibres de cartes a Marc Aureli jove, dos a Marc Aureli emperador, dos a Luci Verus, una a Antoní Pius i altres a amics Unes altres composicions seves són De eloquentia, Principia historiae, Laudes fumi et pulueris, Laudes negligentiae, De feriis Alsiensibus, De nepote amisso, De bello Parthico i una correspondència en grec L’estil és arcaïtzant, tendència del s II, de la qual és el màxim representant

Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona 1906-1914 i amb posterioritat traslladada a Barcelona Feu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba Més esporàdicament tractà el paisatge, la…

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

Fou sacerdot del déu Elagabal a Èmesa, on vivia la seva família, relegada de Roma La seva àvia, Júlia Mesa, el féu passar com a fill natural de Caracalla i fou proclamat emperador per l’exèrcit amb el nom de Marc Aureli Antoní El 219 arribà a Roma i, deixant el govern a la seva àvia, hi introduí el culte del seu déu Sol invictus i es lliurà a la disbauxa Assassinat pels pretorians, el succeí Alexandre Sever , que ja havia estat associat al tron La seva figura ha estat tractada per alguns autors teatrals Déodat de Séverac compongué l’oratori Héliogabale 1910

Aragonès, canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486 En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Joan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots

Ha tingut cura d’importants edicions crítiques i anotades ambestudis introductoris de textos com Diari 1918 2004 de JV Foix, de qui anteriorment també havia fet una edició crítica i anotada de Tocant a mà 1993 Dins el projecte d’edició crítica de l’Obra Completa de Salvador Espriu ha tingut cura de Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs Death 2003, volum 10 I dins del projecte “Mimesi”, que estudia el pensament literari català durant l’edat moderna, ha tingut cura de l’edició i estudi introductori de Preceptiva poètica 2008, d’Antoni Febrer i Cardona