Resultats de la cerca
Es mostren 68649 resultats
immersió lingüística
Educació
Mètode d’ensenyament d’una segona llengua caracteritzat bàsicament pel fet de situar els alumnes en un entorn d’aprenentatge que té com a llengua de relació i d’instrucció la mateixa llengua que han d’aprendre.
En un sentit ampli es pot dir que fan una immersió lingüística els adolescents o joves que durant les èpoques de vacances viatgen a un altre país per a estudiar-hi i aprendre’n la llengua El mètode d’immersió lingüística té, però, unes altres dimensions pedagògiques i sociolingüístiques Hom en parla específicament quan fa referència a determinats programes utilitzats amb nens de parvulari o dels primers cursos de l’ensenyament primari en països o territoris on coexisteixen dues llengües És aquí on pren relleu la immersió lingüística com a mètode pensat per a garantir que els alumnes…
personalisme
Filosofia
Actitud o tendència filosòfica que concedeix la primacia, en el conjunt de la realitat, a la persona o dimensió personal, la qual és vista com transcendint l’àmbit fisicobiològic en virtut d’una autonomia i llibertat radicals.
Oposat tant al materialisme com a l’absolutisme idealista, el personalisme pot revestir les formes més diverses panteista WStern i panpsiquista WTStace, JWard, teleològica GHHowison i teista BPBowne, ACKnudson, ateista JMcTaggart i relativista ChRenouvier, etc El personalisme tingué una particular ascendència a l’Amèrica del Nord, des del començament del s XX Bowne, ESBrightman, JWBuckham, MWCalkins, RTFlewelling, Howison, Knudson, WHWerkmeister, i a França, a partir dels anys trenta personalisme 2 2 Pensadors personalistes han estat també els italians COttaviano i FSciacca i l’anglès…
Poesies d’Àngel Guimerà
Literatura catalana
Primer recull de poemes d’Àngel Guimerà, publicat el 1887, amb una introducció de Josep Yxart, reeditat el 1905 i el 1920, any en què es publicà, amb pròleg de Lluís Via, Segon llibre de poesies (1920), que el completa, tant amb poemes anteriors com posteriors.
En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que ratllen l’…
carolina

Carolina
Jay Sturner (cc-by)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, que pot atènyer una alçària de 30 m, originari de l’Amèrica del Nord; té borrons grossos i enganxosos i fulles grosses de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat.
És plantada sobretot com a ornamental El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà , és conreat extensament
Margarida I de Bearn
Història
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels Armanyac
expulsió
Dret administratiu
Dret internacional
Mesura administrativa consistent a obligar a sortir del territori estatal un estranger com a conseqüència de considerar la seva conducta socialment perillosa, pertorbadora de l’ordre públic o contraventora de les disposicions administratives sobre estrangers, sense arribar a ésser delictiva.
L’expulsió d’un agent diplomàtic acreditat exigeix la prèvia declaració de persona non grata En situacions de guerra, l’expulsió ha estat utilitzada en forma collectiva, com a mesura de precaució, respecte als súbdits de l’estat amb el qual hom està en guerra
sinterització
Tecnologia
Procés que permet d’unir, per difusió en estat sòlid, partícules petites d’un material i que troba aplicació en diverses indústries, com ara la dels materials ceràmics, la pulverimetal·lúrgia i la metal·lúrgia extractiva.
Durant el procés de sinterització es produeix la coalescència de les partícules per difusió en estat sòlid a temperatures molt elevades, però per sota el punt de fusió del material a sinteritzar, de manera que normalment no hi ha presència de cap fase líquida La difusió atòmica, que té lloc entre les superfícies de contacte de les partícules, fa que aquestes s’uneixin químicament A mesura que el procés continua, es formen partícules grans a costa de les més petites Com més augmenten de mida les partícules, més decreix la porositat dels conglomerats Quan acaba el procés, hom obté una mida de…
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…
miocarditis
Patologia humana
Estat patològic caracteritzat per la inflamació del miocardi, generalment en el curs d’una malaltia infecciosa, però també per processos immunològics (com la febre reumàtica) o per acció d’agents tòxics, químics o físics, o d’irradiacions.
Clínicament hom pot observar formes agudes cròniques Les miocarditis agudes es veuen sobretot en malalties produïdes per virus i sovint són banals, per bé que a vegades poden determinar arrítmies i insuficiència cardíaca o poden abocar a formes cròniques, les quals solen causar lesions cardíaques irreversibles També és possible d’apreciar miocarditis en el curs d’altres infeccions com en la toxoplasmosi, la diftèria per acció d’exotoxines o en la malaltia de Chanas En alguns casos, la miocarditis es mostra aïllada i sense causa aparent miocarditis de Fiedler
cartoral (o cartulari)
Historiografia catalana
Recull de còpies de documents creats per una persona física o moral a la qual anaven adreçats, com esglésies, municipis, hospitals, senyorius, universitats, etc.
Els més antics daten del selge X, però foren abundants durant els segles XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un gran valor per a l’…