Resultats de la cerca

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238 Obtingué moltes butlles papals per a…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot…

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills illustres, una Historia o crónica relación de Lluchmajor publicada en fascicles del 1932 al 1934 Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en …

Fill d’Esteve III Enric, comte de Meaux i Brie i de Blois i Chartres, i d’Adela, germana d’Enric I d’Anglaterra Féu costat a la noblesa de l’Illa de França en la lluita contra els sobirans de la nissaga capeta Guanyà a la seva causa diversos barons dels dominis reials i inicià una situació d’enfrontaments violents i tensions entre aquests feudals i la casa reial S'enfrontà sense èxit a Lluís VI de França el 1107, i novament el 1112, aliat amb Enric I d’Anglaterra Poc després demanà clemència al monarca i es retirà a Chartres…

L’àrea de cria d’aquest cabussó s’estén, d’una forma fragmentada, pel N dels EUA, el Canadà, Alaska, l’Àsia nord-oriental i el N del Japó, així com per l’Europa nord-oriental, i arriba fins a Dinamarca per l’W i fins a Turquia pel S Aquesta distribució indica que la Mediterrània occidental no es troba dins la seva àrea d’hivernada Als Països Catalans és un visitant excepcional, a l’hivern, a les zones litorals, i ha estat citat amb seguretat solament 4 cops un exemplar vist durant diversos dies a la badia d’Alcúdia Mallorca al començament de desembre de 1930 un exemplar davant el…

Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir…

Fill primogènit de Cristòfor Colom i de Felipa Moniz de Perestrello El 1508 es casà amb María de Toledo, neboda del duc d’Alba, i amb la seva ajuda aconseguí el governament d’Hispaniola Continuà, des de l’illa, els plets amb la corona, i el 1511 rebé d’una manera honorífica el virregnat vitalici de les terres descobertes pel seu pare Durant el seu govern, fou creada a petició dels veïns una audiència per tal de minvar la seva autoritat El 1515 fou cridat a Castella per Carles I a fi de justificar les arbitrarietats en la concessió de…

Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals…

Estigué al servei del rei Robert de Nàpols Durant les lluites d’aquest contra el rei Frederic de Sicília fou enviat a l’illa de Gerba, però una contraordre el féu retornar a Trapani 1314 A la conquesta de Sardenya es distingí pels seus actes en defensa de l’infant Alfons Fou capità de la gent de guerra de Bonaire, collaborà amb el seu pare i, en morir Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general 1324 Es mostrà particularment sever en la repressió de la revolta de Sàsser condemnà el rebel Doria i detingué el marquès Federico Malaspina…

Sabé apaivagar la revolta del 1383, que costà la vida al seu germà, i obtingué la regència del seu fill menor Frederic, amb l’ajuda de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual féu cavaller el seu marit a les corts de Montsó Però no trigà gaire a tornar a la política anticatalana del seu pare i del seu germà, tot i que el rei Pere, preveient el canvi, retenia el seu marit a Càller El 1386 hom arribà a un acord, signat definitivament al cap de dos anys pel nou rei Joan I, i Brancaleó fou alliberat 1390 Però, el 1392, Elionor i Brancaleó, en nom de llur fill menor Marià V Frederic havia…