Resultats de la cerca
Es mostren 31515 resultats
la Fou
Congost
Congost per on l’Aglí, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Agli (Sant Pau de Fenollet) i de l’Adasig (l’Esquerda), a la Fenolleda.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou , d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica
castell de Fàbregues
Castell
Antic castell d’Osona, al límit del Collsacabra, situat possiblement prop de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues
; esmentat ja el 968, centrava un extens terme, fraccionat al segle XI en els de Rupit i de Fornils, i comprenia els actuals municipis de Rupit i Pruit i Susqueda.
mercedària missionera
Cristianisme
Membre de l’orde femení Institut de Mercedàries Missioneres de Barcelona o de Sant Gervasi, fundat a Barcelona l’any 1860 pel mercedari Pere Nolasc de Tenas, amb l’ajuda de la família Mas i Mateu, i que es dedica a l’ensenyament i a les missions americanes.
Castellviny
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), fins el 1970 del d’Enviny, en una roca anomenada el penal de Castellviny, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt el poble de la Bastida de Sort, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve.
el Rimal
Curs fluvial (altres)
Afluent de la Muga per l’esquerra que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
calm Ramonet
Altiplà
Altiplà d’Andorra, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria, que culmina a 2 603 m alt ( pic de calm Ramonet
), contrafort septentrional del pic de Claror, que separa les valls de Perafita i Pratprimer, a llevant, de les de Llumeneres, Aixirivall i la Rabassa, a ponent.
tossal d’Engrilló
Cim
Cim (1.073 m alt.) dels municipis d’Horta de Sant Joan i Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre) que separa en dos el Montsagre, contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit: el Montsagre de Paüls, al NE, i el Montsagre d’Horta, al SW.
saqueig de Ciutadella
Incursió d’un estol (140 veles) de corsaris turcs contra Ciutadella (després de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjat davant la Maó pels canons de Sant Felip Neri), que desembarcà davant la vila el primer de juliol de 1558, a la qual posaren setge tot seguit.
La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el Capità Miguel Negrete amb 700 homes, que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n'incendiaren els arxius i les esglésies la destrucció fou gairebé general, i més de 2 500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada acta de Constantinoble , amb la relació dels fets i els noms dels presoners Posteriorment el clergue Marc Martí anà a Constantinoble i…
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Sala Phónike, dels homes vermells, del Museu d'Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,
torre Vilana
Història
Nom que prengué a partir dels s. XVII i XVIII l’antiga força o torre de Sarrià (situada al límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles), al pla de Barcelona, per tal com passà a ésser propietat de Ramon de Vilana-Perles i dels seus successors.
El contrafort de la serra de Collserola als vessants del qual és situada rep el nom de turó d’en Vilana més amunt del mateix turó fou construït el gran collegi dels escolapis de Sarrià