Resultats de la cerca
Es mostren 5065 resultats
el Papiol
el Papiol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a l’esquerra del riu, al sector de la seva confluència amb la riera de Rubí.
Situació i presentació El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal del Vallès Occidental, respectivament A tramuntana, el termenal amb Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès passa per la serra de Roques Blanques 198 m d’altitud, pel cim de Puig Madrona 341 m, pel puig del Rossinyol 253 m i per la serra d’en Rabassa fins a l’Alzinar 288 m, a llevant, que és partió, a més, del municipi de Molins de Rei La línia divisòria de termes passa després pel coll de Ca n’Amigonet i, a migdia, pel Pi del Balç 115 m, turonet espadat proper…
Santa Maria de Cervià de Ter
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir de Santa Maria de Cervià TAVISA El conjunt de l’antic monestir de Santa Maria de Cervià és situat a l’extrem de llevant del nucli urbà de la vila de Cervià de Ter, fora del seu barri antic, dins els eixamples recents que han fet créixer la vila entre el nucli antic i el monestir Mapa L39-12296 Situació 31TDG927575 MLlC-JAA Història El priorat de Santa Maria, al peu del castell de Cervià, fou fundat l’any 1053 per Silvi Llobet, senyor de Cervià, fill de Sunyer Llobet, amb el consentiment del comte Ramon Berenguer, la comtessa Ermessenda i del bisbe…
Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa (les Cluses)
Situació Vista de l’església des de la part de llevant, amb els absis encastats en un gran mur planer que els unifica per fora i que antigament estava integrat en la fortificació del castell ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari és al nucli de la Clusa Alta, al costat de tres cases i dins el recinte en ruïnes del castell medieval de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2° 50′ 41″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH-EBP Història L’església parroquial de Santa Maria és documentada des de l’any…
Sant Martí de Cambrils (Odèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Martí de Cambrils, amb l’absis L Prat L’església parroquial de Sant Martí es troba al poblat més important del municipi d’Odèn Cambrils és emplaçat al sud-oest de la tossa de Cambrils, a l’extrem oriental de la serra d’Odèn Prop d’aquest indret, sota el coll de Cambrils, hi ha la font Salada, lloc de naixement de la ribera Salada, que passa pel nomenat “salí de Cambrils” o “molí de sal”, on era recollit aquest producte, utilitzat sobretot per a donar-lo al bestiar Mapa 291M781 Situació 31TCG668661 S’hi va seguint la carretera de…
clavicèmbal

Clavicèmbal alemany del 1737
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula En ser pulsades, les tecles actuen sobre un mecanisme saltador que pinça les cordes no les percut, com en el cas del piano o del clavicordi L’espineta poligonal, l’espineta travessera i el virginal pertanyen a la mateixa família La referència més antiga, del 1397, és la d’un jurista de Pàdua, que parla d’un instrument anomenat clavicembalum ideat per Hermann Poll La representació més antiga d’un clavicèmbal correspon a una escultura que forma part d’un altar a Minden Rin del Nord-Westfàlia L’instrument es mantingué actiu,…
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
seda

Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…
Sant Silvestre de Valleta (Llançà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’esquema de l’edifici, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, amb la porta d’entrada a migjorn F Tur L’antiga cella i església parroquial de Sant Silvestre es troba a uns 3 km de l’actual poblet de Valleta, aigües amunt de la riera del mateix nom, isolada en un paratge desert, vora el marge esquerre d’aquesta riera Mapa 220M781 Situació 31TEG082911 Tot i que el reduït nucli agrupat de Valleta es troba a 4 km a ponent de Llançà, vora la carretera de la Bisbal a Portbou,…
Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró)
Art romànic
Situació Vista aèria de la població en un extrem, hom pot veure la torre alt-medieval, i, a l’extrem oposat, l’església romànica, posteriorment fortificada J Todó-TAVISA L’església denominada Sant Iscle d’Empordà és el temple parroquial de la vila del mateix nom, situada Q 2 km a ponent del seu cap de municipi, al cim d’un pujol — que emergeix de la plana alluvial entre el Ter i el Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG046335 Per arribar-hi hom pot agafar qualsevol dels dos camins que hi porten des de la carretera de Torroella de Montgrí a Rupià, on enllaça amb la carretera comarcal de Girona a…