Resultats de la cerca
Es mostren 11308 resultats
Josep Vaquer i Timoner
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat 1954 i doctorat 1960 a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial Des del 1955 fou professor i catedràtic 1961-98 a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i collaborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958 Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques 1991-95 i membre fundador de l’Institut Menorquí d’…
Rafael Valls i David
Literatura catalana
Enginyer industrial i escriptor.
Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres…
Abbot P. Usher
Economia
Historiador nord-americà de l’economia.
Graduat a Harvard, fou professor de les universitats de Cornell 1910, Boston 1920 i Harvard 1922-49 És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913, A History of Mechanical Inventions 1929 i Early History of Deposit Banking in Mediterranean Europe 1943 Els principals temes de què tractà en altres monografies seves són el desenvolupament dels mercats de cereals a l’engròs i les lletres de canvi negociables Segons la seva visió, la història econòmica hauria de bastir-se amb estudis parcials aprofundits, suggeridors de relacions causals i temes més amplis
Ludwig Uhland
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Professor de llengües germàniques a Tübingen Diputat liberal al parlament de Frankfurt 1848, tornà a la càtedra després de la dissolució de l’Assemblea de Diputats Notable representant del Romanticisme de Suàbia, la seva obra lírica reflecteix un sentiment d’unió amb la natura i el paisatge de la seva terra Cal esmentar Die Kapelle ‘La capella’ i Der Wirtin Töchterlein ‘La filleta de la mestressa’ La part més original de la seva producció es troba a les balades de to popular, fruit dels seus estudis sobre els vells contes i lieder germànics L’obra dramàtica és considerada menys…
Ricard Tàrrega i Viladoms
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, fou deixeble de NRaurich i JMir Amplià estudis a París i Amsterdam Es presentà el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, ciutat on ha anat exposant, així com a Madrid, Venècia Biennal, Bilbao, Sant Sebastià, etc A través de l’acadèmia del seu nom ha tingut una àmplia tasca docent És sobretot paisatgista, destacat pels seus horitzons amplis, tècnicament perfecte però arrelat de ple en l’estil naturalista del s XIX El seu germà Miquel ATàrrega i Viladoms Barcelona 1908, arquitecte titulat el 1941, és autor d’edificis com els cinemes “Pelayo” i Niça de Barcelona
Miquel Torroella i Plaja
Literatura catalana
Escriptor.
Començà a collaborar a El Teléfono Catalán , i el 1881 fundà El Palafrugellense Publicà assaigs de temes econòmics d’actualitat com Cuestión corchera 1880, i estudis d’història local com El santuario de San Sebastián 1881, en collaboració, Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del señor Pella y Forgas 1892 i Història de Palafrugell i la seva comarca 1929 Són de destacar Ensayos literarios Artículos y poesías 1884, en català i castellà, i les narracions La pubilla del mas Carbó 1905, Qüentos que són històries Fitor 1904 1905, Realitats de la vida 1906,…
,
Hippolyte-Adolphe Taine
Hippolyte-Adolphe Taine
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura francesa
Pensador i escriptor francès.
Estudià a París i professà a Nevers, Poitiers i, des del 1864, a París De tendència positivista i alhora determinista, la seva posició filosòfica comporta una explicació de la història a partir de lleis equivalents a les de les ciències de la natura les seves investigacions se centraren en l’àmbit cultural i en la seva morfologia Entre les seves obres més específicament filosòfiques destaquen Le positivisme anglais 1864, Philosophie de l’art 1865-69 i De l’intelligence 1870 És autor també de diverses obres d’història com Les origines de la France contemporaine , 1876-93 i d’estudis…
Frederic Suárez i Verdeguer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950 Los sucesos de La Granja 1953 Cortes de Cádiz 1982 Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos…
Manuel Alvar López

Manuel Alvar
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i dialectòleg.
Catedràtic de gramàtica de les universitats de Granada 1948-68 i Madrid des del 1969 Publicà, entre d’altres llibres i estudis, El dialecto aragonés 1953, Estudios y ensayos de literatura contemporánea 1971, Teoría lingüística de las regiones 1975, l’edició crítica del Libro de Apolonio 1976, 3 volums i Estilística de Dámaso Alonso, herencias e instrucciones 1977, El léxico del mestizaje 1987 i Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria 1995 Dirigí també el Léxico de los marineros peninsulares 1985, 4 volums Membre de l’Academia Española de la Lengua des del 1974, en fou…
Franz Gabriel Alexander
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen hongarès.
Després dels estudis de medicina, anà a Berlín, on estudià al nou Institut de Psicoanàlisi 1919 Emigrat als EUA 1930, ensenyà a la Universitat de Chicago 1930, i fundà l’Institut de Psicoanàlisi de Chicago 1932, el qual dirigí fins el 1956, i presidí l’Associació Americana de Psicoanàlisi 1938-39 Se centrà en la criminologia, la medicina psicosomàtica i la psicoteràpia analítica breu, camps en els quals donà més importància als conflictes recents de l’individu que no pas als de la infantesa És autor de Fundamentals of Psychoanalysis 1948, Psychosomatic Medicine 1950 i The Scope…